Nadal sense Nadal no és Nadal

Per una d’aquelles casualitats, i sobretot per una d’aquelles eleccions que no tens ni idea on et portaran, em trobo per primer cop lluny de casa en unes dates que son molt senyalades en el imaginari occidental i especialment en el de la mercadotècnia que ha aprés a jugar especialment bé amb els sentiments de les persones aprofitant uns suposats esdeveniments de fa més de dos mil·lennis i en els que cada cop menys gent hi creu, creant una conjunció entre en ‘oci’ i el ‘neg-oci’ ( la negació del oci, si, si, negoci es negar la que hauria de ser una primera realitat humana que hem oblidat de manera estúpida degut a la hyper-cyber velocitat en la que estem instal·lats ).

En fi... que aquí afortunadament no es celebra el nadal, malgrat que el mateix 25 es festa per allò de la solidaritat amb una minoria religiosa que en aquest poble no sembla tant minsa dons hi ha pessebres ‘sui generis’ i immensos estels il·luminats, instal·lats arreu, per així poder visualitzar ( juntament amb els altaveus a tot drap durant les seves celebracions ) la seva existència. ( però la meva queixa va contra els hindús, ja que des de el 15 de desembre i durant un mes que es quan arriba la festa de ‘Pongal’, fan anar la música del temple a ritme de discoteca eivissenca des de les 4 de la matinada i durant dues hores, el qual fa que fàcilment passis de la indiferència a un sentiment contra religiós motivat per la manca de son.

Tot i així sempre hi ha coses que et fan estar una mica aquí i allà, per tant sigui pels pessebres indis o per les trucades o mails –o aquest mateix post- pertinents que no fan que estimis més o menys als teus pel fet de ser-hi en aquestes ‘dades assenyalades’ ( un altre aprenentatge del estar lluny un temps, malgrat que acabes posant moltes altres coses a lloc ), però si que voldria fos la única concessió a un any diferent que ensenya m’està ensenyant molt ( i el que queda aquí i allà per aprendre ), com per exemple el valor de les coses petites i gratuïtes que tots tenim a l’abast malgrat obstinar-nos en no veure-les o be mercantilitzar-les per tal de que no ens faci por tenir-les fora de control o perdre-les.

I així és com també aquí ha arribat –de manera molt lleugera- l’esperit nadalenc que segurament us ha embolicat amb una certa melangia o tristor, o amb desitjos de canviar determinats costums o maneres de veure o plantejar les coses ( com he pogut llegir en algun mail o post molt proper ), tot i que son pensaments que possiblement acabin amb les festes.... llàstima!

Bé, desfogat i amb un somriure, us desitjo un bon nadal..!!! jajaja, que fals que soc!!

No, el que de tot cos us desitjo son unes bones festes !!

Petons i abrasades

I com no pot haver-hi post sense foto... la del pessebre de Vedanthangal Kootroad, d’alguna de les ‘n’ esglésies cristianes del poble