diumenge, 11 de gener de 2009

Camises... o el que vestir – ‘Ells’

Entraré als post del 2009 amb les qüestions d’estil que habitualment tant ens preocupen als occidentals, i que aquí passen a estar en un segon, tercer i ves a saber quina de les prioritats, però diria que lluny de ser la primera... tot i que , bé, més que d’estils, intentaré explicar com es vesteix la gent d’aquí –d’aquest racó de mon- començant avui per els que no podem dir que necessariament portin els pantalons!! ( com dirien allà ).



d'allo mes tradicional...











I es que lluny de lluir per les seves primes cames unes fundes individuals, senceres o curtes – cosa de turistes-, la peça de roba que habitualment cobreix de cintura cap a baix a la gent del camp ( apropar-se a la ciutat es uniformitzar-ne les estètiques amb les occidentals, igual que a quant més adolescents, més ‘jeans’ si l’economia ho permet ) son el ‘lunghi’ i/o el ‘vesti’.







Ejem... jo amb 'lunghi' a tres mides

El ‘lunghi’ és una peça rectangular –de uns 1,8 x 1 metres- de roba cosida com si fos un tub, i que es col·loca a la cintura a mode de ‘pareo’ o faldilla, lligant-lo de diverses maneres sigui doblegant-lo o fent-li nusos amb si mateix. Sempre estampat, habitualment de quadres, però amb les més estrambòtiques o fins i tot kitsch creacions, el ‘lunghi’ és sense dubte la peça estrella pel dia a dia en un poble com aquest, i a moltes altres bandes dons és una peça que també es porta a països com Cambotja, Vietnam i d’altres del sud-est asiàtic.


'Vesti'












El mateix podria dir del ‘vesti’, però en aquest cas la roba no esta cosida, sinó que oberta, cal fixar-la una mica com si fos la tovallola en sortir de la dutxa. Aquesta peça, de colors llisos, gairebé sempre blanca, o de cops blava, taronja, vermella o negra ( per venerar segons a quins Deus, Aiapan la negra per exemple ), i sempre amb un brodat a la vora, és una peça elegant, de cerimònia diria, vestida habitualment pel més vells de la plaça.



i per jugar a Criquet tb es pot dur 'lunghi'











El que fa especialment interessant el ‘lunghi’ ( i també el ‘vesti’ ), son la seva senzillesa i la seva versatilitat, ja amb pocs moviments s’aconsegueix disposar de una peça llarga, mitja o curta, a gust del consumidor, i si se’n sap, també de un banyador lligant-lo per sota, per fer esport, com a tovallola ocasional, o el que la imaginació et faci disposar!! ( per pujar a la bici amb ells, cal una mica de pràctica i potser alguna caiguda, però poder-ne es pot! )

I mirant cap amunt, el que ha estat per a mi l’element sorpresa de la seva vestimenta, és allò que nosaltres intentem eradicar de la vostra vestimenta, fora per ocasions especials o per feina, especialment als mesos de calor, per argumentant que es tracta de una peça incòmode, excessivament artificiosa, complicada de rentar, que cal planxar, etc... ( o és només a mi que em passa pel cap?)
Si, si, es tracta de la camisa!!


Qui no es indi? el que no duu camisa!









Les camises son d’allò més clàssiques, tant de tall com de color, sempre de màniga curta i amb butxaca al pit on guardar-hi els diners o bé el mòbil amb el que van tots carregats –i que fa difícil portar al ‘lunghi’-.
Ara entenc el per què de tantes botigues de ‘tailoring’, que vindrien a ser els nostres sastres, i es que aquí tothom duu camisa, i malgrat que també es troben les ‘ready made’, casi sempre son fetes a mida en un tres i no res per aquest artesans amb màquines a pedals.
Qui ho diria, es fan les camises a mida!! Tot un luxe per a nosaltres!! En això ens passen la mà per la cara!! :)









Una altra cosa que m’ha sorprès de la seva vestimenta, es la uniformitat d’estil tant si es tracta de adults com si son nens, dons la única diferència evident és la talla que utilitzen en funció de l’edat o l’alçada, dons es diria que els nens vesteixen com adults, fora la evident pinta que omple cada butxaca del darrere de qualsevol adolescent –amb el seu uniforme de col·legi de camisa blanca i pantalon marró clar, curt per els de primària i llarg per la ‘high school’-, fons l’estil si que te una edat per lluir-lo i una altra per oblidar-lo!

I gairebé em caldria acabar aquí aquest post, dons us en faríeu creus de la quantitat de gent (i parlo de més de un 80%, o gairebé un 100% d’escolars) que van descalços tot el dia.... -i si han d’anar a ‘ciutat’ es calcen unes xancletes de plàstic-, el que sempre m’ha donat a pensar que potser els que no toquem de peus a terra som nosaltres!!!

Amb això i el bigoti, tindreu el retrat de gairebé qualsevol indi que trobeu a Vedanthangal, rodalies i n’estic segur que molt i molt més enllà!

I no us pregunteu com és la ‘roba interior’? quan en porten, apart de la clàssica com la vostra, hi ha la versió més radicalment ‘tapacues’....

Shame, shame, public shame!













Pero no puc oblidar de mencionar el ‘cordill ombilical’ per anomenar-lo d’alguna manera, un ‘element’ que porten TOTS els nens petits, ja que els hi es posat quan neixen com a part d’un ritual, que molts segueixen portant fins a l’adolescència, i que alguns adults segueixen portant dons te una importantíssima funció de cinturo sigui per sobre del pantalon –diverses talles grans- que utilitzen per anar a l’escola, o per no et caigui el ‘lungui’ en qualsevol dels moments que s’han deixat anar els doblecs que pensaves havies fet consistentment.



4 comentaris:

Jordi ha dit...

He quedat acollonit amb les fotos de passarel.la de fashion week que t'has fet, el tema apunta maneres,... la propera parada em sembla que ha de ser la setmana de la moda a Milà.
Encara que he trobat a faltar una foto teva amb el tapacues,... encara que igual després et censurarien el blog... o no?.

Cuida't molt

Angela ha dit...

Molt i molt interessant, Xevi. Cal dir que el 'lunghi'curt et queda millor :)

Bone ha dit...

I no t'has fet cap foto amb el tapacues posat?? Segur que el portaves a sota del lunghi...

ballenitafeliz@hotmail.com ha dit...

Hi Xebi, muy guapo el blog, ya tengo nuevo proposito, aprender catalan, o mejor, que tu me las expliques en persona, jejeje. Enserio, muy buenas las fotos. Molts petons.