Aquesta és una d’aquelles coses que mai desitjaries trobar-te en la situació de que et fos necessari quan estàs voltant món, malgrat que val a dir que amb el meu historial ( es diria que la meva boca és un poema, o també podríem dir que és la reserva federal, per la quantitat de diners que hi ha enterrats ) i una estada de nou mesos per endavant, tenia molts de números per que em toqués!!
I es així que fa unes tres setmanes començo a notar mal en un queixal, en concret el primer premolar inferior dret ( pels entesos i els que recordin el batxillerat ), pel qual per evitar que la cosa vagi a pitjor ( evidentment la por escènica apareix en escena.. com serà la sanitat aquí? ), truco a la companyia amb qui havia agafat la assegurança de viatge per començar a fer tràmits, i alhora pregunto per aquí sobre la millor clínica dental a Chennai per si les mosques no em convenç gaire el que m’ofereixi la assegurança ( i aquí és on apareix la supèrbia del occidental de passar per damunt de tot i tothom i fer valdre els Euros, comportament que intento no tenir en altres àmbits, però la salut en aquest cas –ja sabreu com son els mal de queixal- m’ho justifica tot ).
Tinc la en principi ‘agradable’ sorpresa, que la asseguradora m’ofereix el mateix ‘Apollo Hospital’ que m’havien informat com la millor opció ‘privada’, essent aquest una cadena d’hospitals privats a la India que entre altres es nodreixen de molt de ‘turisme de salut’ occidental on hi ve gent a fer-se transplantaments total de genoll, de maluc, i altres històries, tot millorant el cost i sense llistes d’espera.
En un tres i no res concertem una visita pel cap de un parell de dies ( i en això val a dir que l’efectivitat de la assegurança ha estat total ) dons el mal era suportable, i el dia a l’hora concertada, després de més de tres hores entre bus i tren, i desprès de la típica disputa sobre el preu amb el conductor del rickshaw, en presento a l’Apollo Hospital, on a l’entrada principal hi ha un tipus amb vestit de gala – a la india- i turbant que va obrint la porta a la gent que arriba. Però no, aquesta no es la meva porta i em dirigeixo a una altra entrada on hi ha el registre d’admissió per estrangers.
Bones paraules, somriures, paper que cal omplir, esperes no gaire perllongades amb la sensació de que et passen per davant dels altres i per fi m’envien cap a la planta inferior, al despatx 45 on hi ha el doctor Shilpa. Més papers i esperes, mentre em pesen ( merda, no m’he aprimat!! ), m’intenten agafar la alçada, però com no arriba, se la comunico jo mateix, em prenen la pressió... ( caram, tot això no t’ho fa el dentista d’allà ).. tot bé!!
Una visita al bany per deixar les dents ben netes abans de mostrar-les en públic i ...!!
Sorpresa, el doctor Shilpa és en realitat la doctora Shilpa!! Un pas endavant per les dones aquí, em congratulo!
Hello, hello.. però segueixo tenint problemes per entendre l’anglès dels indis... i després d’una exploració, diagnostica que cal fer una radiografia, però que allà no fan radiografies!! Mon dieu!! Un dentista que no fa radiografies!!
M’explica que em derivarà a l’Apollo Dental Hospital on em faran els X-Ray i desprès ja veurem.. Primer Round!!!! 
Un autorickshaw després ( massa car per lo aprop que estava tot plegat ), em presento al lloc que sense dubtes m’havien d’haver enviar primer de tot. Hello, hello... yes, Mr. Francesc ( Agrrrr, ningú m’anomena així mai!! Ja tinc feina pel registre civil quan torni! ), please seat!
En poca estona, en el que ja si que te aspecte de clínica dental malgrat el toc indi ( detalls més endavant ), tinc la radiografia feta i la diagnosi de que no es tracta només d’una càries i que em cal fer un `root canal treatment’.... Ummm, penso jo, això deu ser una desvitalització, una més en el meu llarg historial .. tirem-ho endavant!
Fixem dia i hora per la propera visita ( i això voldrà dir llevar-se a les 6 del matí per poder estar aquí una mica abans de les 11 ) tot esperant que tal com estic habituat ho tingui tot resolt a la propera visita i amb un cost ‘indi’ que cobrirà directament la asseguradora.
Ai, ai, quan les coses han de passar, passen!! I t’ho pots agafar de dues maneres, a les bones o a les dolentes, però va ser a les dolentes quan a la segona visita i després d’haver-me tret l’empaste anterior i posar-m’hi un noseque que em calma al dolor, em diuen que la asseguradora no cobreix la despesa i que el cost total ( degut a que m’han de posar una peça ceràmica al damunt ) pujarà a 6000+10000 Rupies ( uns 250 € tot plegat ) per la endodòncia + peça, i jo l’hauré de pagar aquest total!!!
Recoi, en aquests moments és quan vols estar a casa!!
Vençut el primer impacte, trucades al dentista de Girona i a l’Yves ( protèsic... molts records eh! ) per saber si allò que em volien fer era normal i el preu no era una presa de pel... parlar amb l’asseguradora que em diuen que cobreixen fins als 60 € de la polissa, però que no poden fer el pagament directe i que m’ho reemborsaran en tornar..... ara ja més tranquil, aquest ha estat un procés similar al de demanar una hipoteca per primer cop, quan no tens ni idea de on t’estàs posant i necessites d’algú de confiança que t’assereni i et faci tocar de peus a terra!!
Total, cara a la tercera visita està decidit que no passa res, qui paga mana i qui cobra descansa, tot i que jo em quedo més descansat que no pas amb la sensació de manar res!! Em toca la part ‘contundent’ del procés i realment ho és... després de les esperes típiques en un sala d’espera on s’amunteguen equipaments nous, pots de pintura i altres estris davant l’estàtua d’en Ganesh ( aquest noi fill de la Parvati a qui el seu pare Shiva va tallar el cap en un atac d’ira, i per tal que la seva mare no s’adonés del tema li va posar un cap d’elefant que hi havia pels voltants ) amb unes espelmes per tal que ens acompanyin i donin sort ( quin lloc tant adient!! ). Apareix el doctor Pradeep que inspira certa confiança i entro cap a una de les sales de tortura.. ui, vull dir de visita.
La punxada és poc més dolorosa que la que em posarien allà, però segur que els nervis hi influeixen en la percepció del dolor, i comença la feina!!
Cada cop em semblen més evidents les diferències amb qualsevol odontòleg d’allà, i no només em refereixo a la sala d’espera, ni a l’equipament ( estris, maquinaria de tortura.. ) italians ( apart de uns plàstics diguem-ne macus, però de qualitat millorable, mai he tingut gaire confiança en la maquinaria de precisió italiana... tot recordant molts aspectes d’haver estudiat disseny industrial ), sinó a determinats estris –petites llimes- que estan evidentment torts i que han de ser introduïts a la meva boca en breu!!
Això si, cada cop que entren es posen uns guants de làtex nous!! 
si ho poguessiu veure d'aprop... i portava molts de dies axi aquesta aixeta de dintre la consulta!!Marxo amb un bon forat a la dent, un altre a la butxaca de 6000 Rupies i una quarta visita per endavant, em recepten un ‘pain killer’ ( assassí de dolor ) que no compro per tal de saber si el mal serà suportable ( suportable si ho va estar, però va durar quatre dies!! També tinc una vessant masoquista jo! ).
Ara ja he decidit moure’m en bus per Chennai dons amb els rickshaw tinc la mateixa relació que amb els taxis... desconfiança, especialment quan has de negociar el preu per cada trajecte... tornada Vedanthangal via Tambaram i Chengalpattu.
Quarta visita, i amb aquesta ja porto unes 24 hores de viatges, avui m’han de tapar el forat i deixar-m’ho preparat per posar-hi la funda ceràmica, alhora que m’han d’agafar mides per fer-la!!
Una espera curta – amb pintors caminant descalços per la sala d’espera- dona pas a tres canvis de sala de visita ( em sembla que totes les que tenen ) en les que em fixo en les aixetes i armaris bruts, el fet que no treuen les cortines per pintar, el desordre general als armaris, els cables pelats de un dels torns amb el que et foraden les dents, i que estan canviant l’equipament italià per un de brasileny..¿?... i els canvis de sala impliquen també canvi de metge que m’atén, acabant amb una metgessa que no m’inspira gaire confiança pel que mig entenc dels seus comentaris entre anglès i tamil amb la seva companya, i sobretot pel fet que ha de demanar ajut a un altre doctor que acaba fent la feina ell mateix ( desgraciadament no tota, dons la mateixa doctora ha de repetir el ‘filling’ que em fa. I aixó ho vaig entendre perfectament !! )
Could you please come back tomorrow?? Recoi, tenia concertada visita pel mateix dia més tard per tal d’agafar les mides per fer la funda, però ara em diuen que per qualcom que durarà 10 minuts, faci 6 o 7 hores de viatge més!! Emulant a l’Asterix penso:
Estan bojos aquests indis!!
No costa gaire explicar de nou el que em suposa venir al dia següent, i després d’una altra espera que gairebé ni em deixa començar un sudoku de un diari local, i molt abans del que tenia previst, ja m’han introduït a la boca uns motllos amb una pasta d’olor a xiclet que em treu el negatiu de la boca i que em portarà a la visita de tres dies després on ja tindran feta la meva primera peça ceràmica, la qual cosa no deixa d’excitar-me una miqueta, encara que no es tracta de unes sabates noves!!
Bé, cinquena visita, aquesta ha de ser la darrera, així ho espero dons ja porto unes 30 hores entre busos i trens, escaldat, apretat, suant com a les saunes, cedint el seient per que ho diu un cartell que no pas per cortesia ( una història apart )... en definitiva una mica fart del tema ja!
Quan arribo no hi ha llum, un dels típics talls de corrent que afortunadament no m’ha enganxat amb el trepant a la boca. O torna aviat o caldrà engegar el generador, però la sort ara està de cara i en breu se sent de nou l’aire condicionat... bufa que bé!! El negatiu del dia passat s’ha tornat positiu, i sobre ell la nova peça que espero m’acompanyi molt de temps sense adonar-me’n. Son només 10 minuts i llestos, teòricament només em costarà una o dues setmanes acostumar-me a les sensacions de una nova peça que de fet només n’és mig de nova. Aprofito vist que només me’n cobren 8000 de Rupies ( eren 10.000 en principi ), faig una neteja dental d’aquestes que diuen ens hauríem de fer un cop l’any i surto amb un somriure ‘nou’ que ja toca!
Ara em queden unes horetes més de bus i tren en que penso gaudir dels detalls del perdre’m ( agafo un bus que no tinc clar on em portarà, però no importa ).
Vull oblidar quan la dentista jove li deia a la seva companya que s’havia equivocat i que ho havia de tornar a fet ( i en anglès a sobre com si jo no l’entengués! ), oblidar però aprendre del moment de indefensió de quan et diuen que ho has de pagar tot tu, oblidar les hores de bus ( les de tren son més entretingudes ), oblidar el mal que em va fer durant quatre dies.... i recordar aquell gustet de xiclet que m’evocarà tot el que hagi aprés amb aquesta història!!
To chew or not to chew..!! es quelcom que s’haurien de preguntar molta gent quan no es cuida gens les dents ( i no tot es qüestió de dentista, que la higiene diària es a l’abast de tothom ). Si puc aconseguir fotos en un proper post us parlaré dels problemes dentals de la gent aquí.
Ah, i un remei casolà que al final no m’ha calgut provar.. el coneixeu? M’han dit que si aguanteu el regalim del seu gust haureu superat el mal de queixal! Això si, desprès al dentista!
The first
Corn dice pop
Outsider
El Tiempo
I després d’aquests dos ‘post’ més des-ubicats i un tant més personals, la propera setmana torno amb coses més ‘indies’. Bons ‘tots sants’ ( pels panellets que ja us haureu menjat ) i començament del fred. Aquí refresca una mica a les nits, però seguim anant amb samarreta a tota hora!
