dimecres, 3 de desembre de 2008

La Lluna Reia

Feia uns dies que n’estava de neguitejat, i no era per la persistent pluja que queia des de feia una setmana, sinó per la situació política a Tailàndia. No era un neguit que m’impedís dormir, dons dins a cert punt els humans ens amollem a les circumstancies, sinó era més una mandra de tornar a buscar destinació, vol, allotjament, etc... i fins i tot una guia del país ( merci Ru i Anna ), tot plegat per poder renovar el visat de la India que se m’exhaureix en un parell de setmanes.

I es que ho tenia tot preparat per un viatge cap a Bangkok per realitzar aquest tràmit i de passada ‘fer un volt’ per aquelles contrades, però des de feia una setmana que els dos aeroports de la capital romanien ocupats per uns milers de persones enfundats en samarretes grogues ( ‘supporters’ del partit de la oposició, l’Aliança del Poble ), que reclamaven la dimissió del primer ministre del país sota la acusació de corrupció i frau.

Però que en sabem nosaltres de la política de Tailàndia que no vagi més enllà del que diuen al Telenotícies... o a la Lonely Planet..??

Total, que després de una colla de dies de consulta de noticies, trucades infructuoses a la companyia aèria per confirmar o cancel·lar el vol, i ja amb l’idea de buscar-me una nova destinació per realitzar el tràmit ( al Nepal carda molta rasca, a Sri Lanka hi ha un conflicte armat ... i em quedava Singapur sota l’advertència de que es tracta d’un lloc essencialment avorrit ), tenia prou clar que Tailàndia quedaria per millor moment.

Així tornava ahir al capvespre des de la oficina, i de sobte, mirant el cel d’un blau minvant que encara il·luminava el camí, vaig veure com lluna, creixent des de sota, dibuixava un immens somriure, el que juntament amb dos immensos estels que brillaven a deshora dels altres que encara no s’havien despertat, em mostraven tot un rostre feliç que deia moltes coses sense paraules.

( i sento no ser un mestre de la fotografia i no tenir l‘equip adient, però valguin aquestes paraules )


Reia...!! :)
















No es que cregui en els astres o en el destí de determinades menes, però avui, quan les noticies del mati seguien ocupades de desgracies i aeroports tancats, i parlava ja de Indonèsia com a possible destí, recordant la lluna somrient i fent una darrera consulta de les noticies ( quan funciona internet ), s’anunciava la dissolució del partit del govern per part del tribunal constitucional de Tailàndia, i amb la conseqüent reobertura dels aeroports, pel qual si tot va bé, dijous al matí marxaré una dotzena de dies cap allà, des de on penjaré un parell de post ‘enllaunats’ que ja tinc preparats.

I es que val la pena deixar-se somriure per la lluna i tornar-li tu també un bon somriure que ben segur t’agrairà quan et torni a veure... sigui a Tailàndia o a Malasia!!

( en principi des de Tailandia, encara que amb 1 dia de retard per marxar -pero amb un somriure-)




















Les coses belles cal tenir-les present i compartir-les, es tant fàcil i casi sempre gratis!!

Salut

X

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hostia Javito!! Feia molt que no visitava el teu super blog i tela marinera!! Me n'alegro que tot bé! Quantes coses i quines grans històries (uf, i les que falten!)!! Ja tinc ganes que tornis i que me n'expliquis més!Per cert, ja sé fer coulants de xocolata i millor que els teus... segur!
Cuida't molt i una forta abraçada!!
Jorge Espejos!!

. ha dit...

Que bonic, quan som.riu..
Però quan és plena.. Omple els pulmons i alguna altre òrgan que té a la vora, eh! :)

*

Jordi ha dit...

Ves al tanto i que vagi tot bé a Thailandia, que si et passa algo encara tindrem que vindre a ajudar-te!!... quina pena, però per tu jo ho faria. Em faria molta ràbia, però agafaria un avió i t'ajudaria a passar els 12 dies perquè no et preocupesis,... que consti que solsament ho faria per tu, per rés més,... no pensis malament.
Aixó d'estar un parell de setmanes en un pais asiatic, disfrutant de la seva cultura, visitant llocs nous, sorprenent-me que hi ha més vida que la que coneixem, que hi han infinites olors que ni imaginem, que .... doncs tot aixó, que consti que a mi no m'agrada gens ni mica.

Apa siau, que tu si que ho tens clar.. una abraçada ben forta!

Marc ha dit...

Hola!!

molta sort amb això del visat per Tailàndia. Que curiós això de la lluna somrient. Per aquí també en van parlar força, resulta que Jupiter, Mart, la Lluna i la Terra estaven bastant alineats. Tot i que tu ho vas veure com una cara somrient, des d'aquí es va veure com una cara trista i cap per avall:

http://www.astroengine.com/?p=2397

potser d'aquí a 5 anys que torna a passar algo semblant tenim més sort... :-)

Una abraçada!