diumenge, 26 d’abril de 2009

Moments dolços

video

Ja sabeu que una de les coses que vaig deixar allà, apart de algunes samarretes, unes sandàlies que van dir prou, i sobretot un trosset de cor degut a tots aquell petitons que enamoren... i que m'encongeixen el que em queda de cor quan hi penso!
D'aqui en sortiràn alguns posts..

Petons i abrasades
X

dilluns, 20 d’abril de 2009

Moments...

Un cop aquí, mentre ordeno el meu cap, aniré penjant algunes fotos o vídeos ( allà no ho podia fer per questions de connexió) de alguns moments especials viscuts allà.
Aquest potser es el més impressionant que he pogut viure allà i arreu, i es quan a la celebració hindú que varem presenciar a mitjans d'agost, a en Vijay Kumar i a dos més els posaven uns enormes ganxos a l'esquena amb els que arrossegarien dos cotxes i un tractor.

Us adverteixo que es fort! ( haureu de girar la pantalla, i si disposeu de altaveus pugeu el volum dons l'experiència s'ho val )
i un cop vist voldries més explicacions però deixa tant al·lucinat... que nose...

Gaudiu

X


video

dijous, 9 d’abril de 2009

... punt i seguit

Mai he estat gaire amic ( o si més no, no m’ho hauria de creure si ho faig ) de treure’n conclusions de les coses pel fet que s’hagin acabat, ja que habitualment el pes d’aquestes conclusions és massa gran i massa rígid i mai s’adaptaria a la realitat que sempre és i ha estat canviant i subjectiva per definició.

Per tant marxar de Vedanthangal no és un punt i final del que vagi a treure cap mena de conclusió, sinó tal com deia la Mafalda, això és quelcom així com...

más que el acabose, es el continuose del empezose con ustedes

Si però que les experiències de qualsevol mena impliquen canvis i coses noves, els quals desconec i haure de conèixer segons vagin sortint, i més amb el teòric panorama pessimista dels mitjans, però amb el bagatge actual ho miraré veig més com una oportunitat de canvi ( i espero que de millora clar! )













Així que benvinguts a la continuïtat del nou jo i amb vosaltres i benvinguts a la sorpresa de un dia cada dia nou!

I com si algú arriba a llegir fins aquí serà que ja he arribat, us dic ‘fins ja’ i merci per haver-me llegit ( o en el seu defecte mirat les fotos ). Intentaré seguir escrivint a alguna banda, però ja seran altra mena de reflexions, espero amb els mateixos ulls curiosos si no més!.

X


diumenge, 5 d’abril de 2009

Els ‘Post’ que no han estat

Pura vida!












Alguns per desídia, altres per manca d’inspiració, altres de material més concret,... o ves a saber per quin set sous... però ben cert és que un cop hagi tornat m’hauran quedat una colla de ‘Post’, de impressions sobre algunes qüestions en aquest racó de món que m’agradaria d’una o altra manera haver escrit aquí, ni que fos per conservar-les a la memòria intemporal de l’ordinador, ja que la meva anirà declinant poc a poquet, de vegades voluntariament i dáltres de manera inexorable. Alguns d’aquest temes haurien estat:



pot arribar a ser 'porno' en les seves manifestacions












Un barrija barreja arreu.. una de cada, cristia, hindu o musulma.. religio a la carta!.












i tambe fer por..



















i mes por..


















Religió: ( malgrat que aquest estava quasi acabat ) Parlar de religions aquí es parlar de refregits presents es qualsevol detall de la quotidianitat o de com el caos pot viure amb una determinada convivència a tot volum, i els Deus de tota mena es barregen tant fàcilment com la maionesa. Les religions – Hindú majorment en les seves infinites variants, cristiana en moltes altres i una bona colla de musulmans ( els més discrets)- es viuen aquí de manera que m’agrada denominar ‘pornogràfica’ per les seves manifestacions públiques i el volum dels seus altaveus.












Menjar: Arròs i Arròs, Picant i Picant... i alguna petita variació que també inclou el picant.
Us havia dit que no m’agrada el picant? Potser l’episodi menys motivant d’aquesta experiència per algú com jo ...
Això si, si no fos pels mosquits, les serps i el desmesurat consum d’aigua, els camps d’arròs son de una gran bellesa visual! i he llegit que a l’Índia tenen unes 300 classes d’arròs...










































Feina: hauria estat molt avorrit, repetitiu i jo mateix m’hauria posat més nerviós per explicar qualsevol tema relacionat amb aquest punt o sobre l’eficiència en la feina ... passem pàgina!















Auroville: o sobre com les bones intencions i les utopies poden degradar tant.
No l’he volgut escriure per no emprenyar-me pel que he vist.

Els llibres: per que apart del viatge i l’experiència exterior, el viatge interior és cada dia més important, i els llibres que un elegeix i carrega son decisions importants que fan més enriquidora qualsevol vivència, vivint així moltes vides en una.
No vull deixar de mencionar Hombre Lento de J.M. Coetzee, El Lobo Estepario de Herman Hesse, grans intruments per coneixer-nos millors com a humans, el primer volum de
A la recerca del temps perdut de M.Proust, que tenia pendent des de fa anys i on la magdalena no es suca en un cafè sinó en una tassa de te, Gestas y opiniones del doctor Faustroll. Patafísico d’Alfred Jarry, el qual espero descobrir quelcom del seu significat algun dia que tingui valor per acabar de llegir-lo, The Velvet Rage de Alan Downs pels qui entenguin que s’entenguin una mica més, i altres títols lleugers ( i algun illegible que reposa com nou en alguna lleixa india que no vull recordar-me ) que de tant lleugers ja m’han volat del cap!


... i així alguns més sobre persones, costums, curiositats.... que han quedat arraconats en alguna banda del meu cap i que el qualsevol cas podem compartir davant un cafè, un té o una cerveseta!

dimecres, 1 d’abril de 2009

Algunes altres Indies (IV). La ruta, la gent















Tant o més important que el destí és la ruta, i sense intenció de ‘filosofar’ aquesta màxima es torna real quan utilitzes els mitjans habituals dels indis, es a dir el tren i el bus.























Això vol dir de manera espontània ( especialment quan es viatja sol ), establir converses verbals o visuals amb munts de gent, que aporten les vivències creant un espai comú en el que pot sortir de tot i que de ben segur ens alimentarà d’una o altra manera.

Tampoc es que calgui estar a l’altra punta del món per experimentar el fet de gaudir de la ruta, si be es cert que ajuda a mantenir ben oberts els ulls que la rutina ens te mig endormiscats, però la resta es cosa de tots




































Saludar així des de aquí a la colla de banyolins que vaig trobar al tren cap a Agra, als musulmans que em volien convertit a l’islam en un vago que no em tocava per que el meu estava tancat, en Paul i la Lina que en varen acollir a Vanarassi, en Zigor, la Gemma, troballes interessants a la fundació Vicens Ferrer la quantitat de nens i nenes de mirades juganeres ( posant jo molt de la meva part val a dir ) en els trens i busos d’arreu.



























Per a mi això és gaudir del viatge!