dilluns, 8 de desembre de 2008

Aigua I ( ‘Malai’, que seria ‘pluja forta’)


I'm singing in the rain...!










Després de mesos de sentir ‘Rain coming, rain coming’, per fi els podem donar la raó a la gent d’aquí dons els monsons, o si de cas el monsó en singular ja que els altres no els he vist ni viscut, ja es aquí!

Precedit de dies on la grisor s’entreveia no només al cel, sinó que es pressentia a les ànimes, tamisades ara per una electricitat punxant, i per un vent que confonia i desviava els pensaments més conspicus, apart de sacsejar branques i als nens petits, ara es deixa veure de la manera que tothom l’espera i el tem!

Escric això ( 28 de novembre) quan fa tres dies sencers que plou gairebé sense parar i la previsió apunta a pluges i vents per dies, potser setmanes, on el paisatge es transforma en quelcom a cops apocalíptic i d’altres en una visió pseudo veneciana segons com t’ho vulguis mirar, i es que el monsó, com qualsevol esdeveniment que ens afecti, te moltes cares.

sense paraules ni paraigues ( sota l'arbre )







La primera de elles, i més coneguda arreu, son els morts... a centenars els conten quan es tracta de monsons que afecten a alguna banda nord de l’Índia. Clar que aquí la orografia no convida a aquestes desfetes, ja que com diria My Fair Lady si aquesta pel·lícula s’hagués rodat aquí, ‘The rain in Tamil Nadu remains in the plane’ ( canvieu el Tamil Nadu per Spain i tindreu l’original de la meravellosa Audrey Hepburn que segurament mai va estar a Sevilla per observar el pur miracle de la pluja allà! ).

... tot i que alguna veu m’ha arribat que hi ha hagut morts a la costa, segurament degut més al temporal que no pas a la pluja!! O potser han estat els accidents de transit per augment de sinistralitat?? En fi... arreu couen faves!


paisatge quotidia






Un altre cara d’aquesta pluja, es un canvi radical del paisatge i de la temperatura... Parlar del paisatge es parlar de camps negats, d’illes vegetals al mig de marees marrons que es mouen sempre cap avall, i de carreteres que semblen rius a la que plou amb una mica d’intensitat.

En quant al paisatge humà, sembla que la hiper densificada població d’aquest país es redueixi dràsticament, i segurament les cases habitualment buides, s’omplen d’activitat quan l’aigua treu el nas, deixant l’exterior com un desert oceànic on nomes hi naveguen milers de granotes cantant victòria.

I sobre la temperatura... bé, una jaqueta lleugera o una tovallola per sobre l’espatlla ja n’hi ha prou pel vespres, però sobretot s’agraeix molt el poder dormir sense suar!


com arreu...









Paisatges de paraigües que es venen arreu i que si cal son reparats ‘in situ’, peus que normalment descalços, ara porten xancletes encara que sigui per enfonsar-se fins al genoll a les basses que ocupen mes superfície que la terra ferma, humitat que et fa sentir mes com si nedessis que no pas si caminessis, i que no deixa secar la roba i les sabates que abans tenies eixuts en poques hores... xop!!

Una petita prova de supervivència entre humitats que tot ho inunden, fantàstiques totes elles per la meva al·lèrgia! ( la previsió de pluges i de consum d’antihistamínics van paral·leles )


Cusir un paraigues per fer-hi mes forats?










I clar, aigua pel subsòl que per alguna banda es deu filtrar ( hi ha projectes per facilitar el filtratge dons la terra aquí es molt permeable ), ja que el que caigui ara i al llarg dels propers dos mesos, haurà de durar fins a l’arribada del proper monsó i que la sequera sigui mes suportable...


a sota hi ha una carretera!






Tot i així espero que un dia d’aquests surti un bon sol que em deixi rentar i estendre la roba que ja vaig curt de samarretes!

( acabat d'escriure el post, ja torna a lluir el sol que tant m'alimenta )

Salut ( des de Tailandia )

X

1 comentari:

Jordi ha dit...

Pel que sembla, ja estàs a Thailandia i no has fet cap comentari sobre l'arribada... bona senyal, suposo que les coses estàn normalitzades allà.
Veig que t'has permés el luxe de haver fet una "entrada enllaunada" com dius tu,.. ets un tio amb recursos ja ho veig... tot perquè tinguem la nostra dosis de "Xavigoestoinda".
S'agraeix... per cert, suposo que abans haig de veure "My fair lady" per entendre el comentari sobre l'Andrey Hepburt... perquè m'he quedat igual... quan ens veiem, a veure si amplies una mica les meves macançes culturals.
Una abraçada i disfruta a Thailandia