diumenge, 25 de gener de 2009

Happy Pongal!!

14, 15 i 16 de gener es el temps en que els tamils i algunes altres regions de la India celebren el canvi d’any.. de l’any Tàmil, es clar!!

No he pogut treure en clar si viuen en un any diferent del 2009... malgrat que el calendari d’aquí no en marqui cap altra ( com tenen per exemple els budistes amb el 2551 o els musulmans amb els 1428 -aprox.- ), be, n’estic convençut que si que ho fan, si mes no transiten que no es la mateixa que la nostre i a mes amb 14 dies de decalaix!



Arreu, a les entrades de les cases i molts establiments com aquesta botiga de te, ets desitjat de tenir un Happy Pongal!

















Dies que serveixen per celebrar dos cops alguna cosa, ja que si es tracta de celebrar coses aquí no es queden curts, però resulta que el PONGAL sembla ser la mes grossa i comuna de les celebracions hindús i que transcendeix a l’escena publica amb al volum dels altaveus o amb la vistositat de qualsevol altra de les manifestacions que es duen a terme durant tres dies i de tres maneres diferents, i en aquests dies per la quantitat de canyes de sucre que decoren les entrades de qualsevol lloc, i que son consumides arreu en qualsevol moment a cop de queixalada... unes ‘xuxes’ d’allò més natural!




Heu provat mai la canya directament? i el sucre de canya 100% natural? val la pena!

















El primer dia es celebra de manera mes casolana, preparant els ‘kolams’ ( unes figures geomètriques dibuixades amb pols de guix al terra, a l’entrada de les cases i que diuen porten sort ), però per aquest dia s’omplen de colors que no mostren la resta de l’any... sense dubte una de les poques activitats artístiques que mostren!



Preparant els 'Kollams' de Pongal






























A això li segueix el que em va portar a casa d’en Mooogan, en Jay Kumar, el seu cosí en Kartig, i els pares dels primers... m’havien convidat a menjar el ‘Pongal’ que es prepara nomes en ocasions especials ( si vareu llegir el post sobre el casament a Vedanthangal, es un dels menjars presents ), i el ‘Pongal day’ n’és una!

Allà, desprès d’esperar una bona estona fixant-me en els detalls del culte diari on veneren als parents morts amb ofrenes i precs, i de intentar-me comunicar mes a base de somriures i cops de cap que no pas d’angles o de un llenguatge tàmil que per a mi mai serà, o de fins i tot fer la pregaria al Deu familiars en Perumal – un de negre com si fos la Moreneta, tot i que en tenen de diversos colors de Deus-, i sobretot d’estar com ells, expectant davant una tele que essencialment emet la mateixa porqueria que arreu... per fi... varem dinar!! ( i això que hi havia anat per esmorcar a les 9, però ja eren quarts de 12)



Entre tants Deus -quina feinada d'adoracions-, n'hi un de negre, es en Perumal.. el trobeu?











Apart del ‘Pongal’ hi havia arròs –com no!- amb ‘sambar’ ( la mes típica de les salses d’aquí, feta a base de verdures ), una cosa similar a una gegantina patata, menys gustosa, però que talladeta i arrebossada com estava, tenia la seva gracia. Hi havia també, com els dies de celebració, un petit plàtan i un ‘sweet’ que sempre es allò que mes m’agrada.

Curiosament, i potser per que era l’únic convidat d’aquella vetllada, varem dinar plegats el pare, en Jay i jo, dons la botiga de sacs de ciment que porten havia de seguir oberta i en Moogan estava allà, mentre qui m’havia convidat, en Kartig, havia marxat a casa els seus pares. Un cop varem acabar de menjar nosaltres i miràvem la tele, ja que poc es parlen, la mare va menjar sola.. I es que no te res de social això de menjar pels tàmils, pura ingestió d’aliments!

Un cops fetes les fotos de rigor que et demanen que els facis –pocs miralls hi ha, i menys la possibilitat de perpetuar-se en un paper- a la casa, al racó de resar, a ells, a l’arbre sant que tenen, ... varem tornar cap al poble i desitjant un ‘Happy Pongal’ a aquelles persones que trobàvem pel camí que cofois lluïen en molts casos el ‘Pongal Dress’ que no es mes que nova roba –camisa, pantalon, saree..- que el mercantilisme tornat en tradició en demana aquí i allà, que estrenem pel cap d’any, tot i que aquí ja els va be això d’estrenar roba de tant en tant, i se’ls nota especialment polits i cofois!!


El segon dia de ‘Pongal’ passa per ser una mica com el primer, però amb la diferencia que l’àpat es realitza fora de la casa –al pati, al carrer... però ben aprop de la casa vaja-

??

Però aquest dia ja estava de camí cap a Mahaballipuram per desconnectar-me de la realitat de Vedanthangal, mentre d’altres pintaven les banyes de les vaques, que es una de les activitats també tradicionals aquests dies.





'Tunejar' les vaques tambe toca aquest dia!

















Es el tercer dia de ‘Pongal’ en que es fa evident la celebració que comporta, dons mana la tradició que la gent marxi aquest dia de casa seva, a fer el turista a qualsevol banda, i estant jo a Mamallapuram, que com a lloc costaner i turístic que es, he constatat les riuades de gent que fluïen des de els busos i en direcció a la platja o a la resta de monuments visitables o no d’aquesta població. Com arreu, tota mena de venedor ambulants, firaires i demes, proveïen a les multituds d’allò que els calgués per passar un ‘Happy Pongal’.

I el que mes curiós em resulta es com el ‘Happy Pongal’ que vindria a ser com un ‘Feliç Any Nou’ en realitat es pot entendre com un ‘Feliç Arròs amb Llet’ dons es tracta de un plat cuinat amb sucre de canya, cardamom, llenties seques, panses, llet i algunes especies desconegudes... i evidentment arròs!!


Ni que sigui sota la pluja, cal preparar el Pongal!!


















Us desitjo una Feliç Paella 2009!!

2 comentaris:

jordi ha dit...

S'ha de reconeixer que aixó de "happy pongal" sona bastant caxondo, semble el dia de "ping i pong"... tonteries apart, quan ens veiem, has de fer un sopar tematic perquè ja tinc curiositat per tastar tot aixó que comentes en els posts. Encara que haig de recoenixer que el menjar gaire
especiat no és el meu fort.
Bé, et deixo amb les vaques tunejades i espero que hagis passat un Happy Pongal!!.
Una abraçada

epHedro ha dit...

En Perumal no és la figurina petita al costat de les bananes?
Petons (amb pluja).