dissabte, 17 de gener de 2009

i ... ‘Elles’


Una mica de tot...

















El Saree o Sari, o qualsevol de les múltiples maneres en que es pot trobar escrit el nom de la vestimenta reina utilitzada per les dones diria que a tota l’ India, o si més no a tot arreu on he pogut contrastar-ho.
Es tracta de una llarga peça de roba de uns 7 metres, usualment de seda, estampada de mil colors el qual el fa especialment vistós dons dintre la uniformitat de la vestimenta la varietat de dissenys i colors fa gairebé impossible poder-ne distingir dos d’iguals ( fora quan es tracta del uniforme de una empesa, col·legi, etc.. ), que es complimenta amb una mena de ‘top’ que cobreix completament des de les espatlles fins per sobre la panxa, i amb una faldilla que queda amagada pel mateix Saree quan el tenen posat.
Pel que sé, posar-se aquesta peça no es cosa de criatures, dons exigeix no se quants doblecs abans de poder-lo fixar amb uns imperdibles ( si, aquelles coses petites que son com agulles doblegades i tancades, les quals gairebé ja desconeixem l’existència pràctica poc més enllà d’alguns llibres per aprendre el nom d’una par
aula que de per si te tela ja que usualment perdríem els imperdibles, aquestes cosetes, son aquí essencials per subjectar-ho gairebé tot ) que ben posadets queden d’allò més amagats fent que sembli miraculós com s’aguanta junta tota aquella parafernàlia!!
Tot plegat un cop acabat, una dona vestida amb un Saree queda d’allò més elegant !!





















I el més increïble és la versatilitat d’aquesta peça, dons apart de fer-la servir per qualsevol activitat sigui per treballar al camp, fer feina en una oficina o anar en bicicleta ( i molt n’estic de sorprès de no haver presenciat encara cap accident degut a la utilització conjunta dels os elements.. hauríeu de veure com es puja aquí a la bicicleta! ), el Saree serveix tant per fer una cortina ocasional, o un bressol per un nadó sigui penjant-lo d’una branca o al tren entre dos seients, o bé per filtrar l’aigua ( desgraciadament molta gent encara pensa que si aquesta es filtrada per un Saree doblegat set cops, l’aigua resultant ja estarà neta ).
La resta d’aplicacions queda subjecta a la imaginació de cadascú!





















Una altra peça molt habitual, i potser més utilitzada per la gent més jove ( el qual posaria el Saree com a peça tradicional ), és la ‘Xuridar’, que es composa de una mena de camisola – també ricament estampada- que arriba fa no fa fins als genolls, que son coberts per uns pantalons suposo que amples, i que SEMPRE es complementa amb una estola ( i aquest nom em sona molt eclesial, però que hi farem ) posada a mode de bufanda, però al reves ( pel qual suposo que utilitzen imperdibles J ja que sembla inamovible ).
La Xuridar en diferents colors segons el centre, és la peça que porten totes les noies que van a escola, i es complementa amb unes llargues i acurades trenes que son decorades amb llaços a joc amb el vestit, i també és el que vesteixen la majoria de nenes petites























Quan es tracta d’estar per casa, el que anomenen ‘Nighty’ ( com a ‘de nit’ ), una camisa llarga fins als turmells, evidentment de coloraines diverses, és la peça a considerar. A mi em recorda a determinats vestits femenins d’estiu, i em sembla que ha de ser d’allò més còmode ... aquí cada qual decideix!






















I acabant per un detall important, els peus, o més que els peus, els turmells, estan en molts de casos encerclats per unes cadenetes de petits cascavells, que anuncien amb el seu tintineig el pas o l’arribada de una dona que encara ha de dir molt del seu paper en aquest país estrany en el que em trobo.

2 comentaris:

nu ha dit...

Hola Xevi,
he complert la meva promesa: ULURU, busca el meu blog "nugoestoaustralia".
Desitjo que t'agradi.
un petonet ben fort.

Jordi ha dit...

Bones!!
Qué tal va tot?, dintre de quatre dies et quedaràs sense tema costumbrista per comentar. La veritat és que és d'envejar certes formes com les que inclós el camisó per anar a dormir sigui de coloraines,... em sembla que tots dormiriem millor amb ells i si més no, ens aixecariem potser amb un somriure als llavis, ... que masses dies sembla que aixó sigui impossible que passi.
Cuida't molt i com sempre, gràcies per aquest moment per poder, encara que sigui mentalment, acompanyar-te un petit troç de cami per l'India.
Una abraçada