dilluns, 28 de juliol de 2008

Moure's per aqui -Taxi a Chennai-

Vedanthangal, 24 Juliol

Uff, avui hem anat a Chennai –Madràs- per questions de feina, ens haviem d’entrevistar amb el director de la Tamil Nadu Foundation, que es tracta d’una fundació d’origen ianqui amb la que sembla ser que col.laborem ( o ells amb nosaltres ves a saber, tot i que de fet el lloc on resideixo pertany a un centre d’ells.. en fi.. ) i també havíem de comprar Hipoclorit de sodi ( es a dir clor ) per un projecte de potabilització d’aigua que s’està engegant per aquí, i que val a dir fa bastant de respecte que estigui a les nostres mans el posar clor en una aigua que desprès algú es posarà a la boca i s’empassarà ( si, si, podeu començar a pensar qui es el qui mana sobre l’aigua que surt de les vostres aixetes..!! però si us plau no us poseu a consumir ampolles de plàstics com uns embogits eh!! ).

Total, que a les 8 del matí havíem de sortir en taxi cap a Chennai ( 80 Km desde el poble ) però fins a 2/4 de 9 no ha aparegut tothom i per tant ens hem pogut prendre un te a ca la Fatima ( 2 rupies, uns 3 cents d’€ ). Apareix el vehicle en qüestió, un tot terreny de marca Tata ( India ) model Scorpion, on ens havien d’encabir 4 catalans, un suís colombià, un indi, en Yuveraj ( que treballa per la fundació ) i el conductor òbviament també indi! Configuració 2+3+2 tot correcte! Només sortir la primera sorpresa...tenim aire condicionat!! Visca!!! Les properes 2 o tres hores sembla que seran quelcom més suportables que de costum.


Als pocs metres queda clar perquè cal conduir un tot terreny en aquest país, carreteres n’hi ha i moltes, però qualsevol similitud amb el que es defineix entre tres punts, es a dir, un pla, serà pura coincidència al llarg de tota la jornada, apart de que les carreteres locals estan bastant lluny de estar dimensionades per tal que passin dos vehicles alhora sense tenir una sensació d’infart constant i havent de posar les rodes esquerres – recordo que aquí es condueix al revés que nosaltres.. tot i que no el l’únic que fan al revés- al voral tot sovint ( aquí el mes xulo o el més gran es quedarà amb les quatre rodes sobre l’asfalt ). Al cap d’una estona entrem a l’autopista... mon dieu!! D’això en diuen autopista!!! I nosaltres ens queixem!! Per començar això de que la gent ocupi el carril lliure de més a l’esquerra és pura fantasia, per tant com al xofer li agrada anar lleuger la sol.lució es clara, per alguna cosa es va inventar la lletra ‘Z’.. per fer zigua-zagues, i tal dit tal fet, comença a esquivar camions vells –tots- i pintats de estrafolàries maneres amb cares de dimonis al davant i al darrera i sempre amb un ‘sound horn’ i un ‘air brake’ pintats per avisar-te que ni t’escoltaran la botzina ni frenaran per tal que passis.

Arribem a una mena de peatges amb gent endormiscada dintre unes cabines als que cal ensenyar una mena de carnet que ben segur es tracta de un ‘soc un conductor suïcida i m’atreveixo a conduir a l’India’ i seguim cap a Chennai. Ja l’havíem passat d’aquests, però segons ens apropem a la quarta ciutat d’aquest país ( uns 7 milions d’habitants ) la densitat de transit es comença a fer insuportable, i cada cop mes sovint ens trobem tanques situades al mig de l’autopista tallant el carril central i la fi de les quals es facilitar la incorporació dels vehicles que venen de l’altre sentit.. Si gent, en aquest país es surt de les autopistes creuant el carril contrari i si et cal pots fer un canvi de sentit en qualsevol moment.. ah, i ja que hi son, les tanques també porten publicitats entre d’altres de les múltiples clíniques locals on podries morir d’una infecció!!! I es que encara estic flipant i no deixaré de fer-ho en tot el temps que passi aquí!!

Espera, espera, que hi ha una bici al carril central... (Si, el tiu de la moto circula entre nosaltres i la vorera.. i aixo es normal aqui)

Que fa aquest tiu creuant caminant per aquí al mig?? No estem en una autopista?

Com pot ésser??? Estan tots bojos!!!

Tot i així seguim i seguim, i desprès de conscienciar-me que el que hagi de passar passarà em dedico a gaudir ( en el sentit de deixar de patir ) del viatge...

Tot i així hi ha moltes coses d’aquest caòtic trànsit que no deixen de sorprendre’m, aqui en deixo anar algunes que suposo repetiré i/o ampliaré més endavant:

‘Tata’, es una paraula que en llengua tamil pot voler dir ‘adeu’ o bé ‘avi’ si sou capaços de posar la llengua correctament –impossible-, però també és la marca de cotxes més extensa. Aquesta es evidentment India, i sota aquest nom no només trobem cotxes, sinó també altres vehicles, ventiladors o telèfons mòbils.. en fi, apart d’aquesta marca, també trobem algun ‘Mahindra’, una curiosa marca d’estètica dels 60 de nom ‘Ambassador’ –quasi tots ells taxis- i tots els moto-Rickchaw ( una mena de tricicles motoritzats que trobes fins i tot sota els llençols ) de marca ‘Ape’ i ocasionalment algun ‘Toyota’

( uns dies després a la ‘pija’ Pondicherry he vist un BMW i una parell de Mercedes, tots ells d’alta gama )

Menció apart els millers i milers de motos per metre cuadrat que et passen per arreu, carregades fins amb 4 o en algún cas 5 persones, però només vull esmentar la ‘Royal Enfield’, una preciositat de moto clàssica, herència de la dominació anglesa –potser una de les poques coses bones que van deixar aquí-... Honda, Yamaha i moltes marques locals totalment desconegudes per a mi, això si, totes elles de petita cilindrada –menys mal!!!-.

Sobre les motos... diguem que el vendre cascs no deu ésser un negoci gaire lucratiu ja que els pocs que he vist ha estat a la ‘gran ciutat’ i gairebé tots ells de color negre :S

I penso... no m’ho puc ni creure, no he vist ni un accident!! i tal com condueixen aquí el normal hauria estat trobar-me el carrer ple de cadàvers, però aquí els vehicles no tenen cops ni gairebé ratllades a la xapa.. Sense dubte aquí hi ha intervenció divina, ara se que hi fan tants de temples arreu!!

I una darrera dada sobre els cotxes.. tots ells son de colors son bàsics, essencialment blancs!! no he vist gairebé vermells, cap de blau ni de verd..ni de ... no entenc res!!

Seguiré deixant-me impressionar per aquest merder!!

Petons i abraçades





i de comiat una foto del mercat del peix ( de mar malgrat estem a bastants Km de ell ) al nostre poble..

4 comentaris:

Anònim ha dit...

hola javi.... fins avuí no he tingut la conexió arreglada a casa, per tenir una estona i poder llegir i sentir les sensacions que comparteixes amb nosaltres del teu periple.
M'alegra llegir que estas descobrint dia a dia, i que ho estas disfrutant. una forta abraçada al praimo de zumosol. A

Eduard ha dit...

jo em treure el carnet de coxe a l'india! XD

deu ser gairebe regalat no? :P

pujo dijous o divendres a exam! aviam!! :P si no els i dire als examinadors q es pasin per la india!jajaj


petons!!

Marc ha dit...

Segur que molts ja l'heu vist però tal com ho has descrit Xevi m'ha recordat aquest vídeo.

Cuida't molt!

Anònim ha dit...

ufff veo que aki actua la ley del mas fuerte, o el mas kamikace, ya no se que decir. jejej

Tal y como dices si q hay intevención divina. si...

Y yo que aún temo als rotondas de dos carriles o mas! jaja. como pa ir por la india.

una abraçada!

David