dilluns, 14 de juliol de 2008

:D - 15 de juliol

Per que no confessar-ho, una mica espantat!!!















en poques hores serà un pas endavant amb la sensació que aquí ( que ja serà allà en el proper post ) el temps, les coses, s'hauran aturat durant dos mesos.
Tothom em repeteix l'idea que me'n vaig per un embaràs, i no aneu mal encaminats, ja que 9 mesos donen just per gestar quelcom nou, un naixement d'un nou jo que intento re-inventar dia a dia.
Deixo coses enrere , però sobretot m'enduc moltes coses -apart d'una motxilla com a límit d'equipatge que segur tornarà molt més lleugera de pes i molt més plena d'emocions- i especialment m'enduc a moltes persones dintre meu, les persones que em conformen, que em guien i il.luminen el camí.
Per davant una feina, una tasca a fer amb la Fundació Laia Mendoza ( www.fundaciolaiamendoza.org ) i una mirada neta endavant lliure de expectatives carregoses, nomes la de fer quelcom positiu i començar a donar el molt que he rebut.
Alhora per davant algunes pors, però no limitadores, sinó que esperonen a superar-les i seguir fent passes endavant creixent per dintre.

En fi, serveixi aquesta entrada per començar a practicar al mon dels blogs que agraeixo molt a les persones que me'l van iniciar el estalviar-me una tasca que personalment se'm fa pesada.














I també per recomanar-vos fer la travessia en kayak de la Costa Brava de la que me'n torno a sentir molt orgullós desprès de 5 dies remant amb l'Andreu i veient-la amb una perspectiva totalment diferent!! queda pendent el tran St.Antoni-Blanes!!!!




[Photo]Fins aviat des de Vedanthangal

2 comentaris:

Àngela ha dit...

Bon viatge i bona arribada!!!

bone ha dit...

Ànims, bon viatge i molta sort!!
I no siguis mandrós i escriu sovint al blog.