divendres, 25 de juliol de 2008


Vedanthangal, 22 de juliol
El darrer dia necessitava escriure alguna cosa per sentir-me prop de vosaltres i per això vaig posar allò del totxos, que no deixa de ser veritat... vaja, que ahir, es a dir dilluns 21 varem tenir allò que es diria un ‘motí a bord’ quan els treballadors que fan els totxos ( mes endavant us explicaré per han de servir aquest totxos ) volien cobrar també l’hora de dinar. No parlaré sobre la proverbial eficiència india en qüestions constructives ( per no tallar-me les venes i tirar-les a una paperera... ah no, que aquí no tenim papereres i tot va a terra!! ), ni tampoc sobre les nostres organitzatives (algunes que altres venes també caldria tallar ), només comentar que senzillament al·lucino amb el món ( si, el de tots nosaltres ) en el que vivim!! Ens agrada complicar-nos les coses d’allò més, i de passada complicar-li la existència al proper!!Avui m’estava fent unes notes en una llibreta de imperceptible gruix de paper comprada aquí ( 12 rupies, aprox. 16 cents d’€ ) i ja no sabia si havia d’escriure sobre la gent d’aquí o els d’allà que estem aquí, ja que les queixes son constants entre nosaltres ( com allà on esteu vaja, que estem/esteu instal·lats en aquesta ‘cultureta’ on val queixar-se per tot però on treballar, implicar-nos i sacrificar-se per res costa massa oi? ).Ja veieu que estic queixos amb tot plegat, però on estic hi ha molta feina a fer ( en primer terme educativa ) per totes bandes, per la nostra i per la dels habitants d’aquí si es que la seva vessant cultural- religiosa- tradicional no els impedeix intentar viure millor que el que ho fan ara, però això es quelcom que he de seguir investigant, tot i que no trobo sigui massa el moment per a mi per disquisicions religioses!!. En tot cas si les religions condicionen l’existència humana, aquesta gent està bastant condicionada ( com el 90-99% de la població humana potser?? ) Anant cap a una altra banda, en un no res ja farà una setmana que vaig arribar aquí, i avui hem definit amb en Martín ( el meu company de habitatge, que es un noi colombià- suïs mig arquitecte ) l’espai –ara cadascú tindrà que que podem anomenar una habitació- que compartirem entre tots dos fins al novembre que es quan ell marxarà. Ah, m’agradaria felicitar a la Mariona pel dia 23!!! Ja fa molts anys que ens recordem l’un de l’altre ni que sigui dos preciosos instants de l’any eh!! Petons a pilons! Ja se que encara estic molt dispers i que no relato res del que es podria esperar, de l’Índia, del dia a dia a Vedanthangal, de la gent, etc.. però ben segur que d’aquí no res començaré a escriure sobre això, em cal impregnar-me mes sobre això d’aquí que ara per ara em supera en quan a mentalitat... Per ara cap xoc excessivament colpejador ( potser és un excés de TV per el que la realitat llunyana es torna quotidiana perdent la capacitat d’afectació i per tant de sorprendre’ns? )
Fins molt aviat!!Ps: per cert, ja que canviat els ‘settings’ i tothom pot deixar comentaris ( els que no teniu blog també... heu de triar que sigui anònim )



Aqui us deixo una foto ( el video no es carrega ) en plan reflexiu de una visiteta a Kancheepuram, coneguda per les sedes i els temples...

Dema mes.. espero!

5 comentaris:

Marc ha dit...

La foto és immillorable!

Ànims i paciència

Eduard ha dit...

XEVIIIII!!!


la foto es la bomba! tt'enfots de tot!! XD

vaja vec q el mon per alla es belluga duna manera molt i molt diferent q la d'aqui!!

al final t'acostumaras i quan tornis o trobaras tot extrany aqui bcn! ;)

kuidat!!!

Anònim ha dit...

I com tu no ens saps de queixarte... jajaja.

Tu tranquil que el xoc cultural es normal en els primers dies, així que paciencia i a gaudir, que per això has marxat 9 mesos a la India!!!

Espero frisos la fotografia d'en xevi amb l punt vermell al front, jajajaja.

Petons!!!! (entre picades de mosquit tigre)

R.

Anònim ha dit...

Ei Xevi!!!!
Som en Nieto i en Miralles des de les cascades d'Iguazú!! Et veiem molt bé... és a dir, crític i reflexiu com sempre, amb aquell punt que només saps donar tú!! Nano... res, molts records, que sàpigues que t'anem seguint pel blog i que tots dos diem: Sí senyor!! 9 mesos a l'Índia!!
Viu l'experiència, amic!!
Salut i segueix explicant cosetes així com saps fer tu!

epHedro ha dit...

i sobre tot, gràcies per compartir-ho

(el teu admirador amb identitat secreta)