divendres, 18 de juliol de 2008

Calor!!!


Vedanthangal, 17 de juliol

Calor!! Aquesta es la primera impressió en arribar fa dia i mig a l’Índia tot baixant del avió a les 4 de la matinada a Chennai –antiga Madràs- i desprès de que l’estimada Iberia casi ens fes perdre la connexió a Londres.. conseqüència, sense motxilla coma mínim durant 5 dies fins al proper vol, però es pot sobreviure amb quasi res on una mica es molt!! Ah si, comentar la classe ‘Blue’ de British Airways on ens vàren posar amb en Martín gràcies a nosequin caprici del destí.. la copa de Piper Heidysek per començar ja ho diu tot, i que al veí de filera no el vaig veure en tot el viatge mercè a la cortineta també cal comentar-ho!!

Arribem a Vedanthangal desprès de poc més d’una hora de viatge en taxi fent ziga zages pel que se suposa és una autopista amb cartells publicitaris al mig de l’asfalt, on oblidant una mica la calor regnant no vaig poder més que impressionar-me constantment per les imatges de vida de tota mena que trobes arreu i que son difícils de valorar ara mateix i sobre les que qualsevol opinió no tindria raó.... aquest és un altre mon no comparable!!

Ara per ara només puc relatar petites imatges al vol:

Calor: tot el dia, tota la nit, pel que em diuen, tot l’any

Aigua: ( Tany en llengua Tamil ) em cal a tota hora ja que la que em surt per tot el cos sempre pot arribar a superar els 4-5 litres al dia que ingereixo

Botzines a milers i a tot hora: o t’apartes o t’aparto o ens apartem

Somriures: sabent l’importància que les hi dono, és un bon lloc per estar!!

Nens i nenes: arreu, molts, amb pell ben bruna cabell i ulls d’atzabeja com la d’en Platero. Bells, trepes, amb llum al rostre, curiosos

Purule: no t’entenc

Po: marxa.... ( especialment als nens)

Ma dreta, dons l’esquerra és impura.

Arròs, arròs i arròs.... potser que algú m’enviï alguna cosa per anar de ventre ( sempre mengem a casa la Fatima per 20 rupies ( uns 30 centins d’€ ) el plat del que ens posin –que serà arròs en una o altre forma amb un ves a saber que és i que sol estar molt bo.

Les meves pors d’ara: no entenc res de com funcionen els busos i possiblement els trens.. arggggg em perdre i no podrè viatjar!!! No entenc l’anglès de la gent que parla anglès aquí!! I se suposa que tinc un cert nivell ??

Ah, aquí estem en Lluis ( coordinador ), la Llum, ( futura enginyera química, fins a principis de setembre ), l’Helena i en Martín ( futurs arquitectes, fins a setembre i final d’octubre respectivament ) i des de avui l’Ana ( Educadora social )

Ara per ara tot tranquil però amb molt de respecte per la temporada que m’espera!!

Paciència!! voldria penjar mes fotos, pero la conexio no em deixa :(

petons

10 comentaris:

Mili ha dit...

Fantastic, moltes felicitats i des de Girona us animem en la vostra aventura. Us anirem seguint, quina enveja ;-)

Met ha dit...

Bee, beee, és bo saber que ja sou arribat a lloc!

I pel que fa als autobusos i trens, no et preocupis, segur que segueixen puntualitat britànica i que a la oficina d'informació segur que parlen un bon grapat de llengües... jajajajaja serà molt divertit veure com aneu superant obstacles xD

Ànims!

Ramon ha dit...

Quina enveja que foteu. Es tota una aventira i sobretot una gran experiència. Jo si vols t'envio alguna cosa amb fibra, jajaja que amb tant arros...

I res... que et trobo a faltar bastant, tinc una pila de "crusigrames" esperant a que tornis per passar hores fent-los, jajaja. vaya par...

En fi, que esper rebre noticies teves!

R.

lluis ha dit...

Jajaja! Patapam India! Sort que tens gent forania per comentar la jugada, suposo que deu ser tant i tant diferent al que estàs acostumat que deus estar en un mini atac de shock. Jo ja sabia lo de la esquerra inpura...suposo que per aixo sempre treballo amb la dreta :-) (broma fàcil que espero s'em perdoni). Els ocells de sant sadurni piolen algo com records a en xevi, que lo sepas.

Petons (i quan et vingui la primera diarrea recordat de l'arros, tu sentat a la tassa (o lo que hi hagi) amb els ulls axinats i fent un rictus de força amb la boca i de sobte dius AAARROOOOS! I TOT CAP AVALL JAJAJAJAJA!!

Lluis

Eduard ha dit...

Xeviii!!!

tot just ahir preguntava si havies arribat b!! ja vec q per sort si! encara q pel q dius... a mitges... (la maleta!!)

pensa q suar... es molt sa! XD vinga pasatu molt b! i si taburreixes posat a laventura dagafar un tren! a saber on apareixeras! ;)

Q et vagi tot molt bé!

xuxudecrema ha dit...

m'encanta m'encanta M'ENCANTES!!
especialment el que dius dels somriures... jo també soc molt sensible a la bellesa =)
LA VIDA ES UN MIRALL, SI SOMRIUS ELLA TE'L TORNA!
mil petons i segueix explicant!!!
xuxu

girbi ha dit...

Es fa difícil de creure que trobarem a faltar les teves brometes durant el que dura un embaràs. Però segur que els teus comentaris aconseguiran robar-nos alguna rialla.
Viu el moment (com tu ja saps fer) i no deixis d'explicar-nos les teves aventures.

Cuida't.

Marc ha dit...

Molts ànims!!! i benvingut al club de maletes perdudes. A veure si hi ha sort i t'arriba aviat.


A l'aeroport vaig sentir un grupet de 3 indis parlant entre ells i pensava que parlaven en algun idioma desconegut fins que em vaig adonar que de tant en tant entenia alguna paraula... parlaven en anglès! No m'imagino com deu ser a Chennai.


Records de la família i una abraçada!!

Dolors ha dit...

Molta sort a partir d'ara Xevi! Tant de bo et poguessim enviar alguna cosa de menjar...sabries com fer-ho? Per solidaritat nosaltres miraríem de fer-t'ho arribar. És el que té estar tan lluny de casa.
Petons!

gran palomitero ha dit...

Que paixa Javito ,
ja veig que ets el jefe , que t'has fet un lloc entre els morenos de les fotos. Com a mínim el menja veig que no es del tot semblant al de les tapes que varem pendre a barna per dinar l'ultim dia. Quina bona experiencia que estas visquent i que bé que ens la facis arribar. Jo he aprofitat per estar uns dies per Polònia, ens han tractat de nassos , una familia polaca d'un dels meus treballadors. Javito lo dit a la tornada repetim tapes ufffff i pensar que demà vaig a can barris (si ho sento lluis) lo bo es fa esperar....


Visca Mallorca