dimarts, 25 de novembre del 2008

No quieres sopa? Pues toma, dos tazas!! ( hi ha fotos al final eh !)

Suposo que es degut en part a una certa saturació per la quantitat que n’he tingut els darrers anys, i també degut a la pèrdua de credibilitat de una formula que em sembla obsoleta, carrinclona, i que xerrica per arreu, que no m’agrada anar a casaments!

I el fet d’estar aquí era un avantatge per deslliurar-me’n d’algun d’aquests que hauria estat `políticament correcte´ anar-hi, però que en qualsevol cas no m’hauria vingut de gust ser-hi present, no per les persones que et conviden, sinó per tot l’embolcall de formes que el presideix per sobre de un fons que ja és més a criteri de cadascú.

I es així que queixant-me de la sopa, en els quatre mesos que porto aquí ja m´han convidat ( de fet he assistit ) a dos casaments...

Clar, un casament –i parlant només de unions ‘tradicionals’- uneix a un home i a una dona, que si bé allà on esteu es suposa que s’elegeixen de manera lliure, aquí les coses funcionen diferent, ja que si be hi ha els que anomenen ´love marriage’ ( i sobren explicacions ), la majoria dels casaments estan concertats entre les famílies, deixant poc marge de decisió als futurs contraents.

No us pretenc liar amb aquesta història ni encetar cap ‘foro’ de debat, i passo a relatar una de les experiències, ja que a la primera vaig arribar prou tard com per només fer-me la foto i gairebé marxar tot seguit!


Els nuvis a 'l'altar'











Resulta que es casaven en P.Anandan i la S.Aasha ( no se qui es el marit i qui la muller, però els he atorgat gènere segons apareixen a la invitació ), que de fet no se qui son, però un dia caminant per Kootroad en crida en Jay i en fa anar fins a la barberia del seu pare ( mai més torno a deixar que m’afaiti aquest tiu!!), i amb tres o quatre paraules en ‘tamglish’ entenc que volen que vagi al casament del que sentia parlar fa uns dies, i per tant em donen la invitació.

Qui es casa és el germanastre d’en Jay ( que es fill de la ‘shouting woman’ .. i fa honor al seu sobrenom! ), un fill de la primera dona del barber ( repeteixo, mai més ). Un personatge a qui mai he vist i a qui segurament mai tornaré a veure, però la condició d’estranger al poble fa que siguis objecte del desig per mostrar-te a les fotos del casament, i d’aquí el que et convidin....dic jo!!

La invitació ( curiosament en anglès.. deu quedar més ‘in’, o potser per que la núvia és d’un estat llunya on no parlen tamil, i per allò de trobar una llengua comuna... ) resa així:

Invitation

Sri Angalamman Thunai

Solicit your gracious present with

family and friends on the auspicious

occasion of my marriage

with

Selvi S. AASHA

( D/o. Shanmugan & Devika )

On Monday the 17th November 2008

Between 6-00 a.m. and 7-30 a.m.

At ‘Vedanthangal Society Hall’

Yours

P.ANANDAN. b.a.

i es que en llegir-la gairebé arrenco a correr tot pensant en la manera de saltar-me aquest casament, però em tenien encerclat entre la butaca de barber i el somriure d’en Jay que demanava que hi anés... i a sobre a les 6 del matí d’un dilluns!!

en fi, no vindrà pas d’una, com a l’altra vaig arribar tard veiem de que va això aqui!

Els casaments aquí es celebren en realitat unes setmanes o un més abans de la cerimònia, durant una ‘function’ on es reuneixen les famílies i amics ( també et conviden a això ) i es ‘negocia’ el ‘traspàs’ de la noia cap a la família del noi ( si, si, la famosa dot ), i on s’intercanvien regals, fruita i altres coses, en mig de una discussió que pot semblar molt ´calenta´, però que té més aire de comèdia dons les condicions reals ja estan pactades amb anterioritat.

Riiiiing.... sona el despertador a les 6 a.m., hem quedat per anar-hi vora les 6.30 dons segons sembla els casaments també van tard en aquest país. Em vesteixo tot de blanc amb la roba que em van regalar dos dies abans pel meu cumple ( quina sort i coincidència, malgrat que tot plegat em queda ‘just’ ), tot maleint els horaris estranys que posen aquests indis pels casaments i que m’han restat gairebé dues hores de son. L’Anna, que va arribar ahir i que també s’apunta al casament, s’està posant el ‘sharee’ a ca la Fatima, i amb el típic retard adicional, cap a les 7 anem cap al ´Vedanthangal Society Hall’. No arribem pas gaire tard dons la família del nuvi acaba de passar pel davant.

Darrera aquest nom s’amaga un edifici que qualificaríeu de ‘lamentable’ per l’estat de deixadesa, tot i que aquí és on es fan les reunions comunals ( 4 a l’any ) i que es lloga per aconteixements com aquest.


Musica en rigoros directe











Ja feia estona que sentia música, i el primer que trobo en entrar és una ‘banda’ de cinc personatges amb dos timbals i coses semblants als clarinets llargaruts, apart de un noiet que toca un minúsculs platets. El so es acceptable!!

A l’esquerra l’altar, fet per la ocasió amb una mena de teulat de fulles de palmera, i on asseguts a terra hi ha els nuvis envoltats de familiars i ves a saber qui...


Que macus tots plegats... i que baix el sostre!!











Ens criden ( com a elements exòtics que som ), per fer-nos la foto amb els nuvis mentre els fem entrega del nostre regal*. Merda, hem tornat a arribar tard!!

Poc després de les fotos oficials i d’aconseguir que algú en fes alguna amb la meva càmera, m’adono que no es pas tard que em arribat, sinó que les coses son així.

El casament és essencialment l’entrega dels regals, i alhora algú amb una certa pinta de saber-ne, va fent ofrenes voleiant petites espelmes, pintant la cara dels presents i posant joies als nuvis ( suposo que deuen ser regals o part de la dot ).


Algu deu fer de 'mossen', potser era aquest?



















Ja hem complert! Però fa molta calor a la sala, no és normal per aquesta hora del matí... i aquesta olor a fregit? En un dels extrems de la sala ( que no tindrà gaire més de 12x8 metres ) hi ha gent amb un foc de gas fregint una mena de brunyols que no son pas dolços, i tot acostant-me a la zona, just a fora estan cuinant els ‘idlis’ ( una mena de ‘flam’ fet de farina d’arròs i cigrons i cuit al vapor ) que ens serviran per esmorçar.



D'aqui venia la olor... a pocs metres de 'l'altar'




















i aixo son els 'idlis', de cent en cent!!











En diuen que pugem al terrat que és on han instal·lat la carpa ( segurament llogada per l’Abib –veure post sobre anar de compres a Vedanthangal ) i una mena de taules plegables i cadires de plàstic a ‘gogo’ per l’ocasió, ja hi ha gent esmorzant dons aquí és un ‘campi qui pugi’ i no s’espera a ningú per començar a menjar. Tots els llocs ocupats, però ràpidament ens fan lloc i ens posen al davant les tradicionals fulles de plataner que haurem de netejar nosaltres mateixos amb el got d’aigua ( que no penso beure, ves a saber que agafaria ) que també ens han servit els germans i familiars del nuvi.


Al teulat, qui arriba tard no te lloc! ( sota les carpes de l'Abib)












Arriba el ranxo, tenim tot allà mateix: un parell de ‘idlis’ amb sambar ( salsa feta a base de verdures, no gaire picant ‘thanks god’! ), un parell de cullerades de ‘pongal’ ( arròs mig gelatinós que no se que porta –apart de uns enormes grans de pebre-, però que està realment bó ) amb una salsa més picant ( que arracono ), un brunyol dels que fregien a baix ( i que inspecciono per comprovar que no duu xili ), un plàtan ( part de tots els rituals d’aquí ) i una cullerada de una pasta ataronjada que se que es tracta de ‘les postres’


i aixo era l'esmorsar...












Hem menjat i raonablement tips, l’únic que resta és rentar-se la mà dreta amb una mica d’aigua que hi ha en un pot, tot vessant-la per darrera el ‘Vedanthangal Society Hall’ i agafar la bici per anar cap a la feina, que son les 8.20 i em vull canviar de roba no sigui que trenqui els pantalons que constato van massa justos!!

* el regal va consistir en alguns centenars de rupies ( i se que era molt generós per la mitjana ), afegint-hi una moneda de 1 rúpia dons em van dir que era tradició per portar sort.

* ah si... aquest es un casament hindú...! com seran els altres?

* Aquest és un casament de gent amb pocs recursos, n’hi ha d’altres que durant la nit anterior ( de diumenge a dilluns ) fan gresca i xerinol.la i uns àpats consistents i moltes altres coses que per ara no acabo de tenir ganes de descobrir.


i nyam nyam...!! que hi ha gana!



















Salut

5 comentaris:

eρHedro ha dit...

Que bé que et senta la India, coi.
T'he d'escriure quan tingui un poquet de temps.

Anònim ha dit...

Collons,... et fots en cada embolic!. Et veig totalment integrat en la societat india, no era d'extranyar ja que tu t'apuntes on hi hagi merder.
Però el que no em pensava és que encara tenies "manies" amb el menjar. Suposo que quan dius picant, no sé quant de picant vol dir,.... la questió és que encara ets viu i aixó és bo, ja que pots seguir actualitzant el blog.
Per cert, hi ha dies que aquest bloc em supera, em despisto una setmana i haig de posar-me al dia... aquesta vegada ha significat fumar-me una cigarreta sencera.
Ara anava a preparar-me el sopar, i pensava que fer-me una truita de formatge amb pa amb tomate era una cosa bastant trivial i sense alicient. Però després de llegir el que vas menjar, ho estic considerant un delicatessen... la ignorància provoca por a lo desconegut.
Ens tornem a trobar virtualment, cuida't molt!... encara que no pateixo gaire pel convidat de casaments més sol.licitat a Vendanthangal.
Una abraçada

Jordi

* ha dit...

Ara que he arribat aquí prometo llegir-te.
No m'he llegit gaire res, els posts del principi..
Poc a poc me'ls aniré menjant ;)

Trobo a faltar les mirades desafiants que em feies, (tot i que saps que ja no em fan cap mena de por.. ;) )

Una abraçada molt grossa.

*

Anònim ha dit...

Com anem petit? Aquesta setmana amb la merda de Bombai sempre em passaves pel cap en algun moment del dia. Espero que tot continui anat com fins ara.
Una abraçada molt forta.
UUmmmm. Quines postres que prepararas quan fent algun sopar!!!!!
Davitillo

Marc ha dit...

Home, per les fotos que tinc de tu en casaments qualsevol diria que no t'ho acabes de passar bé :-)

Per cert, aquests nuvis no estaven massa contents, oi?