dimarts, 18 de novembre del 2008

Comprar ( a Vedanthangal )

Avui anem de compres –de queviures- per Vedanthangal...

Clar, us preguntareu que coi he de comprar jo aquí si ja tenim els àpats resolts anant a ca la Fàtima!! ( el dia que ho pengi tindreu més detalls, però ja l’he esmentat anteriorment ).

Primer de tot, i gairebé sense excepció, cada dia que estic a Vedanthangal just abans d’anar a dinar fem una passada per una de les dues botigues de Kootroad ( l’encreuament de camins a tocar d’on dormo ) per buscar un ‘cool drink’ i així acompanyar-nos de quelcom fresc amb que alleugerir la calor que segueix asfixiant-me dia a dia. I també allò que trobi per poder esmorzar ( llet en pols, algunes galetes, sucre, sobres de cafè i si n’hi ha, una mena de pa anglès del que mai compraries allà ), dons aquest àpat està decidit des de el principi que ‘ja no toca’ això de menjar arròs tres cops per dia! ( també podríem esmorzar ‘idli’ – una massa a base de arròs i cigrons molts i cuits al vapor- a casa la Fátima )

Resulta que es en aquest encreuament on hi ha les esmentades botigues que anomenaré com la botiga de l’Abib i la de l’Edwin, malgrat que repartides per arreu del poble hi ha un munt de paradetes on venen apart del que anomenaria ‘xuxes’ ( que aquí mai son dolces, sinó una mena de refregits amb moltes espècies ) i alguna xorradeta més que també es troba a les anteriors, però on no disposen de nevera, i estan més lluny, pel qual fotut!!

Primer us parlo dels dos botiguers! L’Abib i l’Edwin


Aquesta es la botiga de l'Abib












L’Abib es musulmà, tot i que sembla no importar-li gaire quan hem compartit unes cerveses ( nosaltres les comprem i ells ens les refreda ) i algun ‘piti’ un parell de cops, quan ja ha tancat la botiga cap allà les 9 del vespre ( i això que solen obrir abans de les 6 del matí ), al darrere de casa seva tot intentant-nos comunicar en un anglès d’accent indi més carregat de bones intencions que de resultats. L’Abib està casat amb una dona que mai és a casa ( les ‘males’ llengües –que n’hi ha moltes- parlen de que es dedica a l’ofici aquell tant antic, però no pas al poble... ) i te una filla de 11 anys que és el centre de la seva vida, malgrat que la te estudiant bastant lluny de Vedanthangal i només la veu un cop cada dos o tres mesos ( imagineu el nivell de l’educació al poble ), pel qual la seva vida es treballar, treballar i treballar.

Apart de la botiga, l’Abib lloga tot el material necessari ( des de les cadires i taules, els tendals, les olles per prepara l’arròs per la gentada que sigui... plats i coberts no per que no s’utilitzen ) per les ‘functions’ ( son qualsevol mena de celebració –no els falten excuses per fer-ne, si de cas calers-, des de una inaguració de una casa, un prometatge, un naixement, ... on es convida a veins, familiars, etc... i es apart de un ritual adient per cada cas, es prepara un dinar on no hi falta l’arròs ‘biriany’, algun plàtan i si hi ha sort alguna peça dolça. Ah, i m’oblidava de un parell de plataners situats a l’entrada del lloc en qüestió ). Em sembla que els calers de veritat els fa amb aquesta part del negoci, ja que s’ha comprat una furgoneta per dur tot el material –el transport es paga apart-, i si que te una persona llogada per aquesta feina –no fos cas que hagués de tancar la botiga!!-.

L’Abib sempre diu que per dur la seva botiga caldria ser tres persones, però noi, sembla que no es decideix a llogar a ningú. Serà per això que es dels tius amb calers del poble?

Ca els Edwin ( com a 'Dallas' )












L’altra botiga amb nevera és la de l’Edwin, que de fet es el nom de un dels tres germans, cristians en aquest cas ( perquè serà que els comerciants als que els va bé en aquest poble no son pas hindús? ), i que a diferencia de l’Abib, van arribar al poble fa poc més de 4 anys, i poc a poquet ( això en ho va explicar el dia que ens va convidar a la nova casa –definible allà on esteu potser com a neo-kitsch?- ) varen anar guanyant quota de mercat, fins al punt que avui en dia tenen la botiga amb més activitat del poble.

Aquesta botiga es petita, molt petita, tant que jo toco el sostre en gairebé tota l’àrea, i on no puc estendre els braços sense gairebé tocar a banda i banda (exagerant una miqueta, però poc) i fa una calor espantosa dons el sostre ‘d’uralita’ fa una perfecte funció de forn – una altra cosa que em sembla que no hi ha al poble- .

Aquí s’hi amunteguen tota mena de productes del dia a dia, des de verdures – poc variades, petites i lletges-, enormes sacs d’arròs –d’unes quantes varietats, això si - que es ven a granel com gairebé tot. També és aquí on hi ha l’únic telèfon del poble des de el que es poden fer trucades internacionals, tot i que es pot passar una bona colla de dies sense funcionar, apart de tres telèfons públics més, dons us sorprendríeu de la afició dels indis a parlar per telèfon!!

Ah, son els únics que quan és temporada ( i ara malgrat fer calor, diuen que ja no n’és ), tenen gelats!!















Deixeu-me ara que us comenti sense particularitzar de quina botiga es tracta de cosetes que em semblen prou sorprenents quan t’acostes als taulells d’aquestes ‘botigues’:

Aquí gairebé tot es ven o a granel o en paquetets mono-dosi ( tant sigui xampú com cafè, per tal de aconseguir un preu molt baix i facilitar el consum ( i de passada no se’t fan malbé les coses ). Llàstima que pràcticament tots els envasos acaben directament a terra.... Tal és el tema que fins i tot les cigarretes ( o una varietat local feta a ma anomenades ‘Biri’, 24 unitats x 6 Rupies ) es venen unitàriament, i fins i tot et deixen els mistos per encendre’ls. Hi ha coses molt ‘estranyes’ que venen a les botigues, tals com unes fulles acabades de collir on desprès hi posen una mena de gra i un polsim de gust indescriptiblement fort, per mastegar-ho després tot plegat durant hores i hores, deixant-los-hi les dents d’un vermell sang que fa esgarrifar!!

Clar, i aquestes botigues amb nevera son els nostres proveïdors de ‘cool drinks’ ( per exemple una beguda imperialista de 200ml en ampolla de litre son 8 Rs, i en plàstic de 600ml son 20 Rs, però per qüestions mediambientals gairebé sempre trio la retornable de vidre ), que es tornen quasi una necessitat per no morir de calor la majoria dels dies.

Ah, i que no m’oblidi de les galetes, especialment les de coco ( 1u, 1Rs ), que son les meves postres preferides per després de sopar, ja que això de sopar a les 8 del vespre en deixa amb gana en un tres i no res.

Un dels productes estrella es la venda de targes de recàrrega pel telèfon mòbil, ja que pràcticament tothom té mòbil i es fa servir una barbaritat mercè a unes tarifes baixíssimes ( 1 minut costa 1 Rupia ). Mai m’hauria pensat que aquest país estigues tant ‘mobilitzat’, però quan veus les extensions i les infraestructures, entens que aquest és un element molt democratitzant!

Si hi ha una cosa que em toca molt els col.. els nassos, és que en aquestes botigues sembla que no hi ha torn d’espera, i qualsevol desgraciat que arribi, s’acosta per darrera i demana al taulell passan-te el braç pels morrus amb els calers preparats per el que sigui que demani, com si tu no hi fossis.. però ara ja no em deixo prendre el lloc.. serà que soc petit jo!!

Tot i que val a dir que la nostra posició de euros amb potes ens obre camí, i molts cops el mateix botiguer et pregunta que vols per davant d’altres persones que ja hi eren.. i aquí hi entra el bon fer de dir que m’espero fins que em toqui.. a veure si n’aprenen caram!!


'Manda Guevos'


















Però no penseu que aquests son els únics negocis o botigues del poble, disposem també de 3 carnisseries ( només pollastre quan n´hi ha ), tres barbers on rasurar-te si no et fa por deixar-t’hi la pell també, una peixateria ambulant ( quan apareix... tot i que des de el primer dia que ho vaig veue, vaig decidir no menjar peix durant la meva estada ), 4 o 5 llocs on arreglar-te la bici, alguna botigueta de noseque ( diuen que polseres i tal... tot i que mai hi he anat ) i 4 llocs on esmorzar ( arreu amb el mateix menú.. ‘idli amb sambar’ ), una parell de llocs on nomes pots comprar els preuats sacs de ciment ( 1 sac de 50 Kg son 280 Rs ).. i si vols comprar llet, més val que vagis a la parada del bus abans de que el de les 7am se la porti tota, ja que malgrat que hi ha moltes vaques, la llet natural ( en pols si que n’hi ha ) brilla per la seva absència, excepte si vas a fer un té a qualsevol racó.


'La Pollera' ( ulls als gossos del darrera )












I si no n’hi ha prou amb tot això, cada dia podreu trobar en qualsevol racó o camí, una legió de venedors que amb les seves bicicletes o motos carregades fins a d’infinit, t’ofereixen tota mena de productes que pots trobar a les botigues o ‘d’importació’ des de la ciutat més propera, tals com teles, catifes, pots per l’aigua, cadires, .. i ves a saber que més!!!


En Hussein va de ruta...













Pots amb els pots?












I per tal que no falti, cada dia al davant de casa en horari de mati i de vespre, el mercat il.legal de l’alcohol, en uns sobrets similars als paquets monodosi d’aigua, que per 10 Rs et prometen la ressaca més terrible. Es impressionant la legió de ‘drinking men’ ( van ‘bufats’ tant a les 9 del matí com a les 9 del vespre ) que desfilen cap a la moto que s’atura davant el nostre portal . I es que a la India l’alcohol no és il·legal, però està molt mal vist el seu consum i per això a les botigues on es ven, hi tenen una mena de ‘reservat’ per fer el consum a l’instant.. que després els vegin borratxos pel carrer sembla que ja no importa gaire!!





















Ps: fa no res he descobert un lloc on tenen llet fresca, envasada i pasteuritzada.. per tant! uns tercera botiga amb nevera al poble!!

Un dia us posare una llista de preus de coses d'aqui...

Salut




2 comentaris:

Marc ha dit...

Hola!!

així que de carn no en menges gaire. Que estrany que només tinguin pollastre. Lo del peix ho entenc, totalment d'acord, i això que no ho he olorat.

I la fruita? Només tenen plàtans en aquestes botigues?

No aneu de tant en tant a Chenai de restaurant? :-)

No m'ho imaginava pas així. Em pensava que hi hauria algun mercat local amb tot de paradetes i multitud de gent passejant. Si més no els caps de setmana.

En fi que et segueixis cuidant.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Xevi, amb la darrera foto he entès perfectament el perquè de no menjar peix...Amb la nova dieta deus estar fet un figurín ;p Petons!
Àngela