dijous, 9 d’abril de 2009

... punt i seguit

Mai he estat gaire amic ( o si més no, no m’ho hauria de creure si ho faig ) de treure’n conclusions de les coses pel fet que s’hagin acabat, ja que habitualment el pes d’aquestes conclusions és massa gran i massa rígid i mai s’adaptaria a la realitat que sempre és i ha estat canviant i subjectiva per definició.

Per tant marxar de Vedanthangal no és un punt i final del que vagi a treure cap mena de conclusió, sinó tal com deia la Mafalda, això és quelcom així com...

más que el acabose, es el continuose del empezose con ustedes

Si però que les experiències de qualsevol mena impliquen canvis i coses noves, els quals desconec i haure de conèixer segons vagin sortint, i més amb el teòric panorama pessimista dels mitjans, però amb el bagatge actual ho miraré veig més com una oportunitat de canvi ( i espero que de millora clar! )













Així que benvinguts a la continuïtat del nou jo i amb vosaltres i benvinguts a la sorpresa de un dia cada dia nou!

I com si algú arriba a llegir fins aquí serà que ja he arribat, us dic ‘fins ja’ i merci per haver-me llegit ( o en el seu defecte mirat les fotos ). Intentaré seguir escrivint a alguna banda, però ja seran altra mena de reflexions, espero amb els mateixos ulls curiosos si no més!.

X


3 comentaris:

Jordi ha dit...

Felicitats i gràcies.
Estic d'acord amb la Mafalda, aixó és un començar. Ens trobarem a algun lloc, algun dia.
Una abraçada molt gran

Jordi ha dit...

Tanta transformacio, tanta transformacio... si no fas un capoll i en surts amb ales, no m'ho crec!

Fins aviat.

Sonia ha dit...

Xevi, aquestes experiències, reflexions, paraules, imatges... son massa importants i boniques com per deixar de compartir-les. Gràcies per enriquir-nos tant!
Petons!