diumenge, 26 d’octubre de 2008

El temps ( te un punt d’encàrrec.. ! )

Començaria per dir que el temps és una invenció humana, i de fet n’estic convençut..!!

o vaja, que estic convençut que el temps no passa tal com se sol dir ( del rotllo.. oh, quant de temps, o... no perdis el temps, i del de un segon, un minut, una hora, ... ), sinó que som nosaltres els que passem pel temps, i això pel que tinc entès, seria una interessant visió africana de l’assumpte!

Ara direu.. aquest no estava prou malament aquí que a la India ha acabat de perdre la xaveta!! Sense comentaris!! J


El fet es que quan vaig demanar ajut per tenir temes sobre els que escriure, un bon amic que em volia lluny una temporada, em va enviar un mail curiós ( com ell ) on deia que li agradaria que parlés de com es veu des d’aquí el pas del temps, i com ja us he fotut les frases del principi, ara ja em sento lliure per parlar una mica d’això des de un parell de perspectives.

The first















La meva visió de com passa el temps aquí:

I clar, ara parlo específicament de estar a Vedanthangal, tot i que segurament hi ha molts trets en comú amb la resta de una India que encara no conec, i que em sembla que serà fins cap al gener o febrer que no aniré a fer el volt.

Parlar de temps on sembla que el temps s’ha aturat, o si de cas s’ha flexibilitzat prou com per no donar gaire importància als esdeveniments ( sempre que no siguin massa terribles o importants per ells com el festival d’un temple o potser una defunció, llavors totes les excepcions valen ) que en definitiva és el que serveix per prendre-li una mesura, sembla una contradicció, i de fet, ho és.

Per tant no es estrany passar una tarda assentat, mirant de posar el cap en encefalograma planer i intentant evitar estar un deliciós àpat pels mosquits locals, i si de cas anant a fer un té que pot durar mooolta estona, tot plegat per que hi ha hagut un altre tall de llum –programat o no – que no et deixa treballar.. i això un dia si i un altra potser també.

( tot i que tampoc penseu que sempre es així.. )


Corn dice pop















No resulta estrany i comprensible, que quan la supervivència es relativament senzilla ( les necessitats reals son poques i entre l’arròs amb subsidi, la tradició mil·lenària, una natura prou generosa, i una dificultat real per ‘ascendir’ social i econòmicament, tot plegat els plantejaria un panorama bastant complex ), et conformis amb el que tens a l’abast, i per tant la cursa per aconseguir ‘més’ – temps, calers.. que final son coses,...- es relaxi arribant a un conformisme que vist des de fora pot exasperar, però que.... no se, diria ens hauria d’ajudar a plantejar-nos la nostra realitat.. !?

Potser diria que aquí el temps es esperar/contemplar que potser succeeixin esdeveniments, i no pas fer passar esdeveniments per tal que passi el temps, que em sembla és el que fem allà!!

Espereu, que m’aturaré a veure la posta de sol... !! ( sense té també es veu molt maca )


( d'aquest no recordo el titol que li vaig posar )














El que significa esta un temps mes o menys perllongat lluny de casa

Sincerament em te quelcom desconcertat aquest tema. Pensava que posant 9000 Km de terra pel mig, deixant el mòbil a casa i amb una connexió a internet dolenta, aquesta qüestió guanyaria importància, però senzillament amb un bus d’una hora ( mirar el post sobre busos d’aquí uns dies ) disposo d’una millor connexió que fins i tot em permet parlar per l’Skype a un preu molt raonable ( us el recomano, i si algú s’anima un deixo un telèfon -0091 per India 996 5329507 - del que disposem els voluntaris d’aquí. Diferència horària +4,5 hores ), pel qual les barreres de veu s’han dissolt bastant.

Tot i així, val a dir que aquesta distància si que serveix/servirà, per posar a lloc moltes coses i moltes persones, que sense entrar en valoracions, prendran una altra dimensió a partir d’ara. Potser l’esser social d’abans patirà algun que altra canvi..??

Evidentment que hi ha coses ( i més que coses, situacions ) i persones que un troba a faltar, o molt a faltar, però la idea de quelcom transitori apaivaga el desig, donant una dimensió potser més real de les coses, i el qual t’ensenya també a esperar, tenir paciència, el qual es molt necessari aquí!


Outsider















I bé, com aquí d’una manera o altra hi he temps, habitualment els diumenges després d’haver fet una mica de ‘dissabte’, m’he posat a descobrir i re-descobrir quelcom que tenia pendent des de fa un temps, que és el posar-me davant un paper en blanc i deixar fluir les idees, la mà... Us aviso que sempre he tingut tendència a d’abstracta ( no us hauria de sorprendre gaire això ) i que mai havia utilitzat color, ni aquarel·les.. els primers resultats son els que veieu penjats..

I us deixo amb un parell de reflexions, la primera una xorrada, però real d’aquí i la segona llegida a alguna banda.

Et pots preguntar que és el temps quan obres la porta i sents 1000? 100.000? 1.000.000 .. granotes, cantar sota una lluna plena??

Rage
El Tiempo

hemos olvidado que el tiempo lo hemos creado nosotros mismos, cuando inventamos su medida. Sin embargo ahora lo veneramos, vendemos, compramos y ahorramos. En el momento en que incorporamos el factor temporal en nuestras relaciones, estas se transforman en transacciones, contactos, entrevistas. Dejaron de ser gratuitas, ya que ponderamos lo que ganamos y perdemos en una trasaccion.


Bajo la sensacion
I després d’aquests dos ‘post’ més des-ubicats i un tant més personals, la propera setmana torno amb coses més ‘indies’. Bons ‘tots sants’ ( pels panellets que ja us haureu menjat ) i començament del fred. Aquí refresca una mica a les nits, però seguim anant amb samarreta a tota hora!

Sin sent ido

cuideu-vos!
Watch your Step

6 comentaris:

epHedro ha dit...

Cap ida d'olla. Molt de matafísica.
Ara, no us penseu que temps=infinit només es viu allá.
Veniu al sud, Veniu-vos.
Petons
(I know: t'he de contestar ^_^)

epHedro ha dit...

M'encanta aquesta errata:

matafísica

Anònim ha dit...

Cada dia més impresionat!. Primer faràs quatre euros amb les memories de viatge juntant tots els posts del bloc i ara podràs fer una exposició amb totes les pintures i dibuixos varis que estàs començant a fer.... admirable.
Al final pensaré que ets un artista de veritat i si ja aguantavem certes extravagancies abans, si et consideres artista em fa por pensar on ets capaç d'arribar.

Una abraçada i anims,

Jordi Orden

cangurman ha dit...

doncs si... al final crec que es un tema de capacitats, la capacitat de conèixet millor, la capacitat de sorpendre't, d'il.lusionar-te, de compartir. Coses on el "temps" no hi te cabuda. apalis

pere u e s ha dit...

hola de 9 xavi,
m'agrades cada dia mes. no saps el gratificant que es llegir-te. Amb el teu viatge, m'atreveixo a parlar amb plural, ens estas ajudant aser millors. M'h apuntat com a frase de capçalera en la que ens dius: ``potserdiria que aquí el temps es esperar/contemplar que potser passin esdeveniments, no pas fer passar esdevniments per tal de que passi el temps´´. A patir d'ara la rinc gravada en el meu cap com una que vaig sentir a un sudamericà en un programa de tv que deia: ``èn el primer mundo trabajais en cosas que no os gustan para poder comprar cosas que no os hacen falta´´. No saps el que em va arrivar a canviar la vida sentir això, tota una patacada al cervell. Amb la teva reflexiò m'ha passat el mateix. Ja ho veu xavi... cuida't molt, una abraçada molt forta

Anònim ha dit...

nen m'encanten les teves aqüareles de debó, tenen una barreja de perfeccionisme i sensibilitat molt captivadores. Per cert torno al món dels vius, i torno a tenir "temps" per gaudir del que m'agrada, sorprenent tal com dius, que permetem que això ens passi en una vida tan curta com la nostra... Avui he vingut a sansa a buscar la tranquilitat que m'ha faltat tots aquests mesos. Un peto.
Txa