dissabte, 2 d’agost de 2008

Un divendres no qualsevol

Avui ha estat un dia curiós més que per com ha començat, per les coses inesperades que han dut a que en una estona la visió del que passava anés canviant...
Havíem comentat a l’hora de dinar sobre la possibilitat d’anar a la tarda a una mena de festival que feien en un temple a uns 10 Km de Vedanthangal, alhora que la gent estava parlant de lo nerviosos que se sentien els animals degut a l’eclipsi solar que deien passaria entre les 3 i les 6 de la tarda.
Dit i fet, donat que les noies no apareixen, en Martín i jo agafem el bus de les 3 pm direcció Maduranthakam i després de pagar el bitllet complert ( 5 rupies, uns 7 cents d’€ ) ja que no hem sabut fer entendre el lloc al que ens dirigiem, al cap de uns 20 minuts baixem allà on veiem un munt de gent preparant-se el dinar, tot cremant excrements de vaca, i envoltant un petit temple situat al davant de una empresa de química farmacèutica ( que la menciono per la curiosa aparició de un llac de color negre amb olor a químics, just a l’altre canto de carretera de les seves instal·lacions, i al final de uns tubs que sospitosament travessen dita carretera; a veure si ens assabentem de on coi podem denunciar això ).
Al cap de una bona estona, i després d’haver recorregut totes les paradetes on es venien tota mena de aperitius amb espècies, alguns dolços, cacauets i variants diverses d’arròs, tot recordant-me a qualsevol fira de poble ( inclosa la de l’estimada Gi ) tot posant-la a escala india, desprès també d’haver saludat a munts i munts de nens i no tant nens que et pregunten com et dius, de on vens i si ja has menjat, i en cas que mostris la càmera de fotos, que et demanaran que els facis una foto –curiosament no et demanen que les hi enviïs ni res per l’estil, n’hi ha prou amb disparar i mostrar-los la seva imatge perpetuada al teu màgic aparell-, llavors, ens apropem al temple on veiem que fan ofrenes diverses – evidentment part de les paradetes estan per vendre el que calgui per fer l’ofrena, especialment un ‘set’ de coco+plàtans+una mena de cera per cremar-, però no gosem apropar-nos gaire com a no hinduistes, per no destorbar – no fotre la pota vaja!!- les celebracions.
Al cap d’una estona arriba en Lluis i ens explica que el temple s’ha construït al voltant de un niu de tèrmits on suposadament hi va viure una serp ( a la fotelement màgic i venerat ), on també s’hi fan ofrenes –ous, fruita, llet...-, apart de munts i munts de brossa –aquí tot es ven en dosis individuals i els envasos van directament a terra ja que el concepte de paperera i de recollida d’escombraries son inexistents!!- que ho cobreixen tot.
Entrem al temple desprès de que com a estranys ens demanin un donatiu ( no importa que no siguis hinduista, ni cristià, ni res, l’important es que siguis humà ..ens diuen ), però no podem accedir a l’interior ja que s’estan esperant a que passi l’eclipsi –més tard confirmaríem que n’hi havia un, però de tant enterbolit el dia ha costat adonar-se’n - , i al cap d’una estona un cop confirmat que el que veníem a veure ( si, dintre tots aquest rotllo hi ha quelcom a explicar ) passaria a les 6 o les 7 de la tarda, decidim que marxem a un poble veí en rickshaw a fer un cafè.
Bla bla bla sobre el cafè de una màquina de Nescafè, el rotllo sobre la globalització, i el meu primer mig litre de llet fresca ( 11 rupies només, en però el nostre poble no es pot trobar ja que només hi ha neveres a 2 botigues ) en 17 dies que bec en un instant... glu glu glu.

(Aixo es el que varem veure de l'eclipsi.)

Tornats a l’escenari de les celebracions, trobem la mateixa i mes gent que et torna a demanar fotos, com et dius i si ja has dinat, al que tu respons que si i que byeeee en molts de casos, però amb l’excepció de un parell de marrecs d’allò més simpàtics que no t’emprenyen gens ni mica i als que vols convidar a menjar quelcom però que et diuen que no!!! Trobem a la Llum i l’Helena que s’han decidit a venir i després de molta estona comencen a sonar uns timbals que fan sonar la tribu dels parayan ( us sona la paraula ‘paria’, dons prové d’aquesta tribu que es de les castes més baixes, i que vols dir ‘els que toquen els timbals’ )

(Un parell de marrecs de nom indesxifrableque vaig adoptar -o ells em varen adoptar a mi?- tota la tarda )


Més estona, més coses per picar, mes gent, i s’acosta el moment.. els gran foc que cremava en una esplanada al cantó del temple ja es tot gairebé brases que comencen a escampar tot esperant que el gran grup de devots creui al gran cercle de foc a peu nu i diversos cops. Ja s’ha fet de nit i amb un parell o tres d’hores de retard està a punt de començar el gran espectacle... coi, que passa.. comença a ploure, marxa la llum i no es veu res... s’apropen uns camions i autocars per il·luminar les brases, la festa ha de continuar, plou més...va, que arribin els fidels sinó no tindrà gracia... al final arriben precedits de un carro amb una deessa i una gentada comença a creuar entre crits d’histèria i embogiment, però sota una pluja que fa que les brases no serveixin ni per un braseret de l’avia ( així també m’hi posaria jo penso ) , segueixen passant tant adults com algun nen, moltes dones que porten un bon grapat de fulles al cap que deuen estar beneïdes .. plou massa, a veure si marxem... jo no trec la càmera ni boig, ja estic massa xop i m’imagino el refredat dels propers dies...
( Aixo es tot el que us puc ensenyar de la part del foc ja que la pluja no em va feixar fer fotos )

Va, ja ho hem vist, anem a veure si trobem un rickshaw que ens porti per unes 100 rupies ( 1,5€ per 10 Km no estaria malament oi? ), però tot marxant veig un tiu que amb una mena de corda bastant gruixuda fueteja els braços dels fidels que han passat per sobre les brases per arrencar-los-hi les fulles que portaven sobre el cap... i ells i acosten encara més el braç.. això si que ha de fer mal!! ( i jo no m’hi posaria pas ).Trobem el rickshaw al que no li discutim gaire i per 140 rupies acceptem, tot sigui per aixoplugar-nos d’aquesta tempesta.. i el 'xubasquero' a casa!

5 comentaris:

carabanchel ha dit...

Interesante esa diversidad cultural que te nutre a lo largo de tu travesia por este complejo país. Aprovechalo cada vez más, esto es fabuloso!

Jorge

epHedro ha dit...

Cada cosa que ens expliques sembla una gran experiència.
Us heu fixat com un dels noiets que has fotografiat duia les ungles pintades?
Què vol dir això?

(eeh, si, ja ho sé, el meu català no está massa depurat encara...)

Anònim ha dit...

Brutals les teves actualitzacions nen. Cada dia em fots més enveja de descobrir tot el que estàs vivint per allà i bé... de viure una experiència única; lluny de prozacs, d'executius agresius i de "pijos" que es creuen que algun dia tindran el món als seus peus.

Sí... una experiènica única i pel que veig no t'ho acabes de passar malament del tot ehhhh ;) M'he quedat flipant amb el tema de les taronges... Del Monte... que fort!

Ja t'has comprat algun vestit d'aquests aixi llampants de color safrà? A veure si a la tornada et trobarem fet tot un hinduista, venerant a les vaques i aquestes coses! jejeje.

Molts petons i espero més fotos!!!!

Ramon.

Anònim ha dit...

Hola Javi, somos Alberto y tio Javier.

Por fin hemos accedido a tu blog. Es un mensaje de prueba. Luego tu padre te escribirá si sabe!!

Yo también te leeré y escribiré pronto (en Mas Tenys no tengo intenné).

Un beso y abrazo fuerte.

Alberto y pá

Anònim ha dit...

Bones noi,veig que de distret ja ho estas M'agraderia saber lo que feu de practic ,les experiençis son molt interessantes,pero podrias tambe dir el que feu per aquets bons jans. no esper criticar-te sino per pura curiossitat.

una forta abraçada,pa