dilluns, 11 d’agost del 2008

La Meva Tasca

És més que possible que molts no sabeu el que he vingut a fer aquí, per tant us en faré quatre pinzellades.

Suposo esteu al aguait del darrer any, per tant salto directament a les pràctiques del màster en cooperació internacional del darrer curs, el qual apart de una tesi, demana de complimentar unes pràctiques de un mínim de 300 i escaig hores que es podien complimentar en alguna entitat tant local com a fora, per tant recolzant-me en les meves opcions i com a continuació de totes les decisions anteriors, vaig decidir marxar una temporada en una de les opcions que més bé ‘pintaven’.. acollonit, amb les meves pors i els meus dubtes aquí estic, perdut en el no-res, com a voluntari de llarga estada ( 9 mesos, malgrat que hauré de sortir del país d’aquí 5 mesos per tal de renovar el visat, el qual m’obligarà –pobre de mi- a fer una excursió a Ceilàn, al Nepal, o potser a Thailandia ) amb la Fundació Laia Mendoza ( demaneu al deu Google i us serà donada resposta ), al poble de Vedanthangal ( el deu Google Earth tb us pot donar resposta si li pregunteu bé ), amb la tasca de donar continuïtat als projectes que s’anomenen de Desenvolupament Sostenible. Normalment molts d’aquest projectes han estat iniciats amb convenis amb la Universitat Politècnica de Catalunya i els comencen estudiants que son ‘pilotats’ per professors, malgrat que un dels problemes greus al meu entendre es que les estades dels estudiants son massa curtes -de 2 a 4 mesos- per poder dur a terme cap tasca que pugui donar fruits, però això és una altra història.

Els principals d’aquests projectes son els següents:

( aqui intentavem fer totxos, pero ho tenim aturat ara per ara fins que trobem gent amb ganesd e treballar )


1 ) La construcció de la seu de la fundació al poble, que ha de constar d’oficines, sales polivalents on donar classes, tallers, revisions mèdiques, etc, i allotjaments per els voluntaris, tot això utilitzant tecnologies que es denominen ‘adients’ o ‘adaptades’ que vols dir que son de baix cost, amb mitjans locals i el mes respectuoses amb l’entorn.

Un dels reptes a aconseguir és fer l’edifici amb totxos de terra premsada que hem de fabricar nosaltres mateixos, pel qual s’evita haver de coure els totxos tradicionals que implica una gran despesa energètica i altres aspectes. Però aquest es una tema amb el que tenim problemes actualment per la manca de mà d’obra mínimament qualificada i amb ganes de treballar.

Aquesta tasca la porten principalment un parell de becaris de la UPC, malgrat que ells es quedaran aquí molt menys temps que no pas jo, per tant algú els haurà de donar continuïtat .... jo arquitecte?? Bé, cert és també que el que cal en aquest i en molts dels projectes d’aquí és una bona dosi de sentit comú i de planificació i ordre amb un cert sentit ‘professional’ ( d’alguna cosa deu haver servit treballar a Norma i als altres llocs )


2) Projectes d’aigua, en molts àmbits, per exemple:

Una prova pilot per clorar aigua ( aquí la gent ha de veure aigua de uns tancs que es bombejada des de uns pous relativament nets o bruts segons es miri, i que raja per unes aixetes situades als carrers només durant un parell d’hores al matí. Aquí no hi ha gairebé cap casa que tingui el seu propi pou i un sistema de potabilització acceptable ) i fer que més endavant sigui un grup de dones les qui gestionin aquest servei. Per això cal identificar el sistema mes adient, proveïdors locals, etc, ... i diguem-ne sortejar la eficiència local per fer qualsevol cosa!! Si us expliqués detalls us en faríeu creus!!

Si questa prova funciona es mirarà de estendre a escoles i ‘anganwadis’ ( parvularis ).


Dotar d’aigua a les escoles que disposen en els millors dels casos de un petit tanc en mal estat –que s’omple si hi ha sort pel mateix sistema-, que suposadament hauria de donar servei a les latrines ( l’habitual aquí es fer les necessitats a qualsevol racó, la sola de les meves sabates us en poden donar testimoni )


D’aquí poc encetarem un projecte que anomenen ‘recollida d’aigües pluvials’, amb la fi de millorar la recàrrega d’aigua del subsòl i augmentar els nivell freàtic de la zona ( que hi hagi més aigua durant tot l’any vaja )


I tambè fem:

Murs per les escoles, ja que els animals, la bruticia, els malfactors ( pocs ), s’escolen per arreu.

Portem cuines de gas als ‘anganwadis’ per que les cuineres no s’intoxiquin amb el fum de la fusta i els sigui possible cuinar més ràpid.

Prova pilot i algunes instal·lades de biogas, es a dir en base a la merda de vaca fer gas per cuinar... evidentment te un cost, però està subsidiat i cal fer entendre els avantatges davant les altres opcions quan la materia primera està arreu...

I filtres d’aigua de diversos tipus tant per col·lectivitats com per vivendes, per tal de reduir d’incidència de malalties estomacals, etc...


I altres projectes que encara no conec tals com l’experimentació amb una alga que es cultiva en petites piscines i que sembla ser és un gran suplement alimentari pel bestiar i potser també pels homes, crèdits per fer plantacions d’Alohe Vera com a substitutiu dels conreus tradicionals, etc...

( aqui fent parets per les escoles de reforc, una de les principals tasques de la fundacio, en aquest cal en l'ambit educatiu .. ja us en parlare )

I per fer tot així cal també barallar-se amb el govern local, la lentitud, la incomunicació, els preus, els proveïdors locals, les interminables esperes, les ineficiències de tota mena, els materials de mala qualitat, el haver de repetir les coses dos, tres i quatre cops.. ja que a tot et diuen que si encara que no t’hagin entés de ben res i llavors passa el que passa


Amb tot això estic dient per exemple:


Aquí les coses es fan però no es mantenen

Es gasta molt poc de tot però la ineficiència es extrema ( durant les dues hores que hi ha aigua les aixetes ragen tant si hi ha pots per recollir-les com si no )

El conformisme es la tònica general –segons es comenta fomentat també pel propi govern, ja ho deien els romans que al poble se li havia de donar ‘pa i circ’, o les versions modernes ‘arròs i Bolliwood’ o ‘Gran hermano o futbol i vacances de 30 dies a benidorm’-

( estic critic eh!! )


I aixó nomès en el meu àmbit, ja que la gran àrea de actuació de la Fundació és la educació, però per això us deixo consultar la pàgina web www.fundaciolaiamendoza.org , on podreu aconseguir més informació. O si voleu m’ho demaneu i us puc fer algun altre post.


Ja veieu més o menys el que faig per aquí, una mica de tot, relacionat amb el meu perfil tirant a tècnic encara que no massa, però això si, amb uns anys d’experiència en l’empresa.


Amen


Ps: ah si, l’àrea d’actuació son uns 7 poblets que envolten Vedanthangal ( pronunciat ‘Veeerantangal’ ) que totalitzen uns 4000 habitants, majorment dedicats a l’agricultura de subsistència.

6 comentaris:

Xevi ha dit...

pels qui han preguntat ..
Records
X

Anònim ha dit...

eiiis javi,
posa mes fotos, plissssssss...
molts records
silvia, rosa maria, alex

Anònim ha dit...

val, ja en tenim cinc centims,amb els teus noranta o cent kilos els toxos sortiran ben prensats.intenta que el sostre sigui prou alt per tu.
una abraçada.
maypa

Anònim ha dit...

saludos desde málaga,
instalados nuevamente en casita ahora tenemos tiempo para seguir tus experiencias.
Animos y un fuerte abrazo.
Liubov y Vic

Anònim ha dit...

Javito!!
Veig que tot va molt bé!! me n'alegro! aprofita moltíssim i segueix escrivint, explicant, sent crític i posant fotos... Cuida't molt i
Molts records des de Buenos Aires!
Marc Nieto i Jorge Espejos!

jim ha dit...

Ei, Xevi, si més no, tu et dediques a ajudar els altres quan d'altres no sabem ni cuidar de nosaltres mateixos.
Courage, mon pöte, de la part del "separado alegre"