Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animals. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de setembre del 2008

Mosquits





Segona entrega de la sèrie amb l’animal que potser tenim més present en el dia a dia en aquesta terra en la que em trobo. I no, no és la vaca encara!!

Una de les típiques discussions que es pot encetar allà durant l’estiu, alhora que es menja en una terrasseta unes tapes amb pa amb tomata en aquella hora de la tarda en que les mosques encara pul·lulen pels plats però els mosquits ja han fet acte de presencia i comencen a atacar-te els turmells, seria la clàssica pregunta de ..

Quins son pitjors / quins emprenyen mes / quin animal sobra.. les mosques o els mosquits??

Aquí, malgrat que cal espantar bastant les mosques del plat a l’hora de dinar a ca la Fatima, la resposta a la pregunta anterior te un guanyador clar..

i de passada la meva habitacio...












and the winner is: El Mosquit!!

Aquest ja ha pagat el rondar per aprop


















‘Menys mal’ que fa

uns anys a l’Aleix a mi ens varen ‘afusellar’ fent vivac aprop de Cadaqués i tot seguit vaig anar a comprar la meva primera mosquitera tot dient-me que allò no em tornaria a passar, per que aquí aquest element és allò que es diria IMPRESCINDIBLE. I no només ella, sinó que els repel·lent és també un bon company de viatge ( podria obviar anomenar la roba de cama i màniga llarga, malgrat que jo no les utilitzo ni tant sols al vespre ).

Els primers dies aquí no pensava pas que em fora tant necessari, però la simple lògica de pensar que ens trobem entre centenars o millor dir milers de camps, especialment d’arròs, i experimentar en la pròpia carn munts de picades especialment al d

ors de les mans i els peus que causen una coïssor tant gran que em feien despertar a mitja nit, tot plegat va precipitar els aconteixements pel seu propi pes, ja que el ventilador de sostre que havia de ser tant efectiu, si n’espantava algun, només devia ser pel terrible soroll que fa!

On caram puc fixar la mosquitera? Per que caram he trigat tant a posar-la? ( lliçó important, les coses son per utilitzar-les, no per tenir-les en una bossa i traginar-les d’una banda a l’altre! )

Bé, una mica d’enginy i ja la tenim col·locada.. aquesta nit sembla que dormiré tot seguit!!

Dos o més nits i diverses caceres de matinada que deixaven la xarxa amb rastres de la meva pròpia sang, em va costar el comprovar que aquests petits monstres es poden esmunyir per qualsevol escletxa si no has tingut prou cura de que la mosquitera caigui generosament fins a terra i l’efecte del ventilador, que segueix essent totalment necessari p

er agafar el son, no la mogui i fa que s’enganxi qualsevol banda, creant un passadís que els maleïts ben segur trobarien!!

Ara ja ho tinc clar, cada dia després de la dutxa del vespre, abans d’anar a sopar, em poso el repel·lent local ( tampoc cal el caríssim Relec que t’aconsellen a la farmàcia d’allà ) als peus i a les mans on la pell és més fina, i abans de dormir comprovo el contacte fins a terra de tot el perímetre, alhora per si durant la col·locació n’hi havia algun, durant els minuts de lectura estic a l’aguait, i ara ja una lluita de 1 contra 1 que tinc guanyada, em permetrà un descans més plaent !!

Tot i que també em pregunto, com s’ho ha fet en Martín, el meu company de ‘caseta’ per estar quatre setmanes sense mosquitera, fins que varem trobar a Chengelpattu una de bastant bona per 1/8 part del que costava la meva allà? Jo entenc que la meva sang deu ser molt gustosa pels mosquits de tant que m’agrada i menjo cosses dolces, però segur que ell devia ser un banquet diari pels xucladors de sang.

Ara només parla meravelles de la seva ‘mosquito net’!! J

I el que no acabo d’entendre és com els nadius d’aquí no se’n queixen... serà per la seva pell fosca? Serà que no entenc que si que es queixen per que ho fan en Tamil? O van signar un pacte fa molts anys amb els deus i els protegeixen de tot mal d’insectes?

Ah, la meva resposta a la pregunta anterior, i malgrat que potser les mosques son més lletges, fastigoses i emprenyadores en general, es clara.. els mosquits sobren!!


Una estampa de la platja de Chennai durant un dels 'festivals' servira d'entrada per el proper 'post' que enfosquira qualsevol d'anterior i posterior
















i una curiositat



dijous, 28 d’agost del 2008

Gossos

Volia començar una petita sèrie de posts al blog ( que segur que anirà saltada ) sobre els animals que em vaig trobant. El que semblaria normal degut al país en el que em trobo, és que fos la vaca la que encetés aquesta sèrie, però no, els gossos d’aquí m’han cridat molt més l’atenció.

Pel que he vist en aquest temps a Vedanthangal, podria classificar els gossos en tres tipus bàsics.. el tipus A, el B i el C ( mireu fotos )

Gos tipus A





El tipus A és un gos petaner, de raça desconeguda, de color negre bastant fosc, ple de polls segurament, tot i que mai m’hi acosto gaire per comprovar-ho, amb moltes ferides arreu del cos per les múltiples baralles amb altres gossos.

El seu caràcter es més aviat espantadís, lliure tota manera, només n’he vist un amb una mena de corretja, just el de la foto, defuig bastant el contacte amb els humans, possiblement per que li foten pedrades per treure-se’ls de sobre, o senzillament els diuen ‘po, po’ que vindria a ser un ‘marxa, marxa’.

Difícilment et borda mai, tot i que si li agrada fer-ho amb d’altres gossos tant del tipus A, com del B o el C, amb qui munten baralles territorials especialment als vespres, que em sembla que es quan es fan sentir més.

Els trobes a tot hora i tot arreu, i impressionen especialment al vespre quan tornant per la carretera fosca els enfoques amb el frontal i només hi perceps la brillantor dels seus ulls. De vegades també els trobes al mig del carrer, esbudellats, dons ningú es preocupa de treure’ls desprès de una atropellament. El tipus A és aquell típic ‘gos-gos’ que pintarien els nens de una escola.

Del tipus B n’hi ha tants com del tipus A, és de color marró generalment clar i la resta de característiques son iguals al tipus A.

Tipus B






Del tipus C n’hi ha molts menys que del tipus A o del B. De colors barrejats, de vegades amb tons grisos, d’altres amb taques de múltiples colors, però essencialment iguals que els tipus A i que els tipus B.

Tipus C








Coi, aquí tots els gossos son iguals!!!!

I la pregunta és.. que fan els gossos aquí?? ( no son el millor amic de l’home, no vigilen, no se’ls mengen, no acompanyen als cecs, .. )