Comprar o quan volem que compris ( a Mahaballipuram o a qualsevol racó de mon )

Mamallapuram ( també es diu així ) es una preciosa ciutat costanera a pocs Km al sud de Chennai. De fet l’únic que te de preciós - i compensa amb escreix la mediocritat de la resta - son uns meravellosos monuments esculpits a la pedra ( no ‘en’ pedra ), unes immenses formacions rocoses que hi ha gairebé a peu de platja, el qual ha convertit en molt turístic aquest poble, que malgrat la contundència amb que l’índic expressa la seva forca, fent que sigui d’agosarats la feina dels pescadors d’aquí, i d’inconscients la idea de fer quelcom mes que remullar-se fins a la cintura en aquestes aigües, val la pena visitar.

Els 5 'Rathas' no son edificacions, sino perforacions a la pedra.. pures escultures!

I es que es ben merescuda la fama de talladors de pedra que tenen, dons les obres deixades superen en bellesa la imaginació mes desbordant; i es que des de fa relativament poc, en que ha aparegut el concepte del turisme, que aquesta fama ha estat usurpada, transformada i comercialitzada en forma de ‘Souvenir’.

molta mantega devia menjar en Khrisna!! ( busqueu al google )

Quan estàs en un lloc així, que podria ser aquest o milers d’altres llocs ‘turístics’ arreu del mon, es quan passes a ser, per la teva condició d’occidental, un diner ( siguin Euros, dollars o ... ) amb potes.

Es així com guardem els nostres records? Amb un petit Ganesh ( petit elefant... interessant i contradictori concepte, igual que un ‘exercit pacificador’ o una ‘banca ètica’ ) o qualsevol altra merdeta que voldrà intentar dir que hem estat a alguna banda, i que segurament acabarà perdut o un altre, o com a ‘pongo’ o ... ves a saber on!!

Trompa Trompa!!

Be, de fet el on no interessa ara, el que ( el petit Ganesh pot ser preciós, de una pedra fantàstica que segurament ni sabíem que existia, treballat a ma durant centenars d’hores i a sobre rebaixat perquè ets tu de les 1000 rupies inicials fins a 400, però... no, no vull cap Ganesh!!

I es que, ... comences per una mirada atreta per una cosa que trobes essencialment bella, pura admiració, o per un somriure com la del petit Selvam al que respons amablement enviant-ne un altre..o segueixen les preguntes – ara si, amb un angles correcte que no trobo quan em cal per fer feina - sobre el teu lloc d’origen, el temps que duus al país, etc... aquelles preguntes que podries arribar a fer si volguessis lligar amb un ‘guiri’, però que quasi sense voler et condueixen fins a una botigueta a las que no volies entrar, o a un taller on fan preciosos Ganesh de pedra que serien la delícia del racó de una lleixa emprenyant quan toca treure la pols, o be acabaran al cap de poc al fons de una calaix si no resulteu ser tant amics com et pensaves.

amb aquest somriure m'hauria venut el mateix infern!! ( menys mal que com a diable se de que va el tema.. )

I arriba el discurs on passes de ser persona a ser diners, i on d’alguna manera – i a lo bestia - tracten de jugar amb els teus sentiments. Primera errada, fer veure que alguna cosa t’interessa, ni que sigui per la nostra moral cristiana de no causar un greuge, el qual et porta inevitablement al irritable regateig ( o es diu mercadeig? ) sobre quelcom que no vols comprar encara que et sigui barat, tot i saber que probablement et prenen el pel ( a mi precisament poc me’n prendran ..). Entre mig ja t’han explicat que la seva suposada botiga anterior se la va endur el Tsunami ( collons, si que va entrar dintre terra..., penses!! ). Declines amb cortesia la seva oferta, però ara volen que diguis quan vols o pots arribar a pagar, per un Ganesh que t’ha de quedar clar que aquell no es com els altres Ganesh que trobaràs a les botigues de turistes ( estic en un taller ), i es per que aquell es el treball d’un artesà, una peca única ( tot i que jo, -penso- no sabria distingir-la entre els centenars de Ganesh que he vist durant el mati...!! )

Ratio: per cada turista 2 o 3 venedors... alguna cosa no rutlla!

Res els ha funcionat... toca la fibra sensible, quan resulta que son les tres de la tarda i soc el primer client del dia, i això els portarà sort!!... o hi ha poca gent o per la crisi no compren, però et diuen que els ajudaràs molt si compres alguna cosa encara que sigui petita ( amb cara de pena ).

Mon dieu!! Per que no serè mes antipàtic... si, ja ho se, poden tenir raó amb algunes coses, però es que no vull cap homenet amb cap d’elefant, ja que ni el vull per mi, ni el vull regalar ( a saber on acabarà? ), ni crec amb ell encara que sigui el mes simpàtic dels deus hindús, i ara ja m’està començant a semblar mes lleig que abans!!

Em sap greu pel Tsunami, per les poques vendes, i per la sogra de l’hospital, però gracies, es tot, si em dones una tarja amb el telèfon i vull comprar ‘records menys tensos’ ja et trucaré! Ara vull tornar al poble.. gracies, gracies!!

Ah, Mamallapuram seguirà essent preciós quan has passat una estona llegint ‘a la recerca del temps perdut’ sota l’ombra d’un arbre al parc on hi ha la penitencia d’Arjuna.

Un bon lloc per venir a fer 'Penitencia'.. em sembla que seguire 'pecant'

I els ous ferrats amb patates que em vaig dedicar com a homenatge als 6 mesos que porto aquí també valien d’allò mes la pena ( els havia somniat i tot )!

Mon dieu!! Que bons!