diumenge, 9 de novembre del 2008

40 ( 14 de novembre 2008 )


Ara ja soc d’edat major!!

Podré dir tot el que em vingui de gust i no m’hauré d’amagar quan faci el trapella.

Això si, diuen que també puc anar a la garjola si em passo de la ratlla ( tot i que no veig cap ratlla, serà per que la dibuixen allà on els convé i quan els convé? ), però tot plegat sembla que serà prou divertit si miro on poso els peus abans de trepitjar fort..

Una cosa que no m’agrada d’això de fer-se gran son aquests cabells blans que em surten al cap, abans no els havia vist, però ara sembla que es multipliquin.. L

També diuen que quan arribes a aquesta edat tens una crisi, però em sembla que això te a veure amb les ganes de jugar, que si se t’acaben estàs fotut, però jo segueixo jugant cada dia que puc.

Voleu jugar una estona? No se, ja veurem a què...

Si, si, una festa!! Una de ben grossa amb 40 espelmes de les que no s’apaguen mai!!

.....

Uns 14.610 dies amb les seves nits, però aquestes no les contaré gaire dons en general m’agrada dormir-les d’allò més, tot i alguna trapelleria cau de tant en tant.. jeje.

En fi, millor no sumar i restar per veure el que ha passat fins ara, ja que sinó es cau en les terribles comparacions, i llavors ‘malu’.

Ara senzillament fluir i seguir a la recerca del somriure de cada dia...

Merci per estar aquí i compartir part del camí envers endavant!

Xevi,
14 novembre 2008

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes, moltes, moltes felicitats!!! Aquest sí serà un aniversari ben especial!! I res, disfruta de tot, que et trobem a faltar, però gràcies a aquest blog podem compartir les teves vivències. Una abraçada ben forta!

Bone i Àngela

eρHedro ha dit...

Janam Din ki badhai!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats, Xevi, l'Àngela també ho ha fet per mi però he pensat que valia la pena que ho fes jo directament, també. Una forta abraçada, et trobem a faltar.

Bone.

Anònim ha dit...

No sé si arribo a temps o allà ja s'ha passat el dia a 15 de novembre però és igual aquí encara estem a 14. Moltíssimes felicitats! no t'imagines quan em va agradar que em truquessis el dia del meu. Espero que tot continuï anant com a mínim igual que fins ara.
Per aquí ja tenim ganes de que un dia ens tornis a fer un dels teus postres xocolatíssims.
Una abraçada molt forta i ens veiem d'aqui a res.

David , Sílvia i Pauet.

Carabanchel ha dit...

Felíz Cumpleaños!!!!. Y Bienvenido a la república independiente de la cuarta planta....ya tienes licencia para cambiar el Basquet por la petanca....jejejejej
Sigue disfrutando y muchos animos!

Jorg

Mili ha dit...

Felicitats Xavi, demà dia 15, els del Trempus Fugit pensarem i estarem amb tu ;-)

Anònim ha dit...

Muchas Felicidades Xevi!!!

el año pasao me djiste que celebrarías los 40 a lo grande, y bueno, se puede decir que lo has conseguido aunq estes lejos de los tuyos. De todas formas siempre hay tiempo para q hagas una cena de esas en tu psisito, es más si tardas unos meses hara buen tiempo y aprobcharas la terraza. ejej

bueno, espero q hayas disfrutao el día.

un abrazo!!!

(Ahora estamos celebtando un cumpleaños sorpresa en mi piso XD, q casualidad XDD)

David

Unknown ha dit...

EPA!!! Moltes felicitats!!!!! ja ho veus, sempre hi ha algú que s´oblida pel teu aniversari!! Si t´haig de ser sincer, no em vaig oblidar, durant el 14 ja hi vaig pensar però avegades l´edad o l´alzaimer passen factura !!!! Bé Xevi!! que vagi molt bé i ja t´escriuré haviat. Em crida l´Eva que l´Ivett no pot dormir (cosa poc normal!)Una abraçada de la familia Rodriguez-Farriol!!!!!

Anònim ha dit...

primer de tot per molts anys xevi, jo ja estic més (molt mes) a prop del 41 ja que els faig el 22 de gener proper. En quant al tema crisis dels 40 a mi no em va passar, per que a mi les crisis les faig amb els 9's, es a dir, amb els 19, 29, 39, ja que em produeix més angoixa abandonar una dècada, que començar-ne un altre. Pero fet i fotut, una vegada passada es una gran collonada. Cabells blancs...??? serà que per sort en tens punyeteru jejejeje no com altres (com jo, clar), per tant em sembla una frivolitat per part teva que't queixis jajajajaja.
Em fa gràcia que comentis si volem seguir jugant. Avui a s'Agarò encara he pujat a uns "culumpius", he agafat embrantzida i he saltat. Si, Xavi, seguim jugant, no tenir vergonya et perme't aquestes petites coses que ens fan tant i tant feliços.
Una abraçada molt forta