Algunes altres Indies (II)

Passat el ´tràngol´del Nord, ( un pel estressat de Delhi val a dir ) on la barreja de turisteig ( inevitable amb nos com a exponent exemplar ) i de grans ciutats fan el gaudir més complicat, amb somnis complerts deixats enrere enfilo cap a Goa com a destí de conveniència i amb un nou aire de viatge...

This is not India!!

És el primer que em va venir al cap en aterrar a Goa, del que les referències em parlaven de turisme de masses en una banda i de platges tranquil·les a l’altra, però ni les unes ni les altres eren el meu objectiu, però en arribar vaig poder constatar que hi havia diferències substancials entre aquella terra i la que havia vist i viscut fins al moment.


La primera cua ben feta de l'India!! Repeteixo.. This is not India!











El primer senya arribà un cop sortejades les peticions de ‘taxi taxi, cheap price’ i fer una cua per agafar el bitllet de bus per anar cap a Panaji, la capital de Goa... SI, he dir FER CUA, que encara que durés una hora i escaig només per agafar un simple bitllet de un bus que sortia constantment, la novetat era l’ordre imperant, els indis un rere l’altra, pacients ( ‘he is a slow man’ va ser la resposta a la meva pregunta sobre el per que es trigava tant ), esperant el seu torn.. i es que a la resta de l’India per mi coneguda, es podria qualificar de caòtic i d’agònic el comportament de la gent en tasques d’aquesta mena, especialment a l´hora de pujar al bus ( habitualment es compra el bitllet a dalt ) o al tren.


Lisboa? Paris? Nimes? .. No, GOA!

















A Panaji ( o Panjim ) vaig trobar-me amb una petita ciutat colonial d’origen portuguès, retornada a l’Índia als anys 60, es a dir fa quatre dies ) amb una impressionant quantitat de esglésies molt utilitzades i amb gent de marcada empremta genètica i en alguns casos lingüística del portuguesos.


Espero mai veure'm ( ni que em vagin ) aixi..! per molt sant que sigui!


















Impresiona acostar-se a la ‘Vella Goa’ a pocs kilòmetres, una ciutat que en el seu moment de màxim esplendor havia estar més important que la seva capital Lisboa i que la mateixa Londres, amb la catedral més gran de tota Àsia, i on reposen els que diuen restes ‘incorruptes’ del meu patró, els més sant de tots els sants ( imagineu com ric, i imagino com riureu ), Sant Francesc Xavier... La llegenda parla que ni la cal viva va poder amb el seu cos que al cap de anys encara sagnava... foto i cap a la platja!


es veuen les vaques pasturant? i el petrolier embarrancat?











És també conegut Goa com a destí turístic, per unes suposades platges paradisíaques ( i moltes veus em parlaven també de turisme de consum d’estupefaents apalancats a les anomenades platges ), que només per les ganes de banyar-me al mar d’arabia vaig visitar trobant-me amb quantitat de anglesos i alemanys ( el rus i el francès també em sonaven ) panxuts als nombrosos xiringuitos de la platja, aprofitant-se del baixos preus i de un sol que mai tindràn. En definitiva, vaig tenir la sensació de trobar-me en un Lloret de Mar però sense les edificacions a primera linea de la costa, una forma de modern neo colonialisme... amen i fugim d’aquí!!














I després de una cua ( previ pagament per poder tenir tanda ) de 3,5 hores vaig poder aconseguir el meu bitllet de tren, deixant Goa amb molt bon regust Panaji ( de com em varen convidar a sopar millor ni us explico ) i una estranya sensació de la resta, però confirmant de camí a l’estació ( entre altres per la quantitat de anuncis d’alcohol i per l’estat de les carreteres ) que allò no es Índia!!

Hampi m’espera!!